20 de juny 2017

Bengales (III)

La veritat tan sols pot començar on acaben les paraules, que és el mateix que dir, on acaben els pensaments. És només en aquesta quietud fecunda on es dissoldran totes les lluites.

Les expressions lingüístiques sempre resulten insuficients, enganyoses i incompletes. Per la seva naturalesa, el significat de cada paraula en crida d'altres que també han de ser interpretades, en un remolí que creix sense aturador. És per això que ni la pau ni la veritat no es poden aconseguir com a resultat d'uns pensaments, a través d'unes paraules. La música, en no estar sotmesa a aquest inconvenient, pot apropar-s'hi més, perquè ella mateixa és més propera al silenci.

Tanmateix, no podem evitar de referir-nos amb mots a allò que és innominable. Malgrat que aquests mots no aniran més enllà d'un crit d'alerta, d'una sacsejada que vol orientar-nos cap al silenci. Com una bengala quan és negra nit.

3 de juny 2017

Hazrat Inayat Khan (II)

Vaig demanar força,
i Déu em va donar dificultats per a enfortir-me.

Vaig demanar saviesa,
i Déu em va donar problemes per a aprendre a resoldre'ls.

Vaig demanar prosperitat,
i Déu em va donar intel·ligència i empenta per a treballar.

Vaig demanar coratge,
i Déu em va donar perills a superar.

Vaig demanar amor,
i Déu em va donar persones a qui estimar.

Vaig demanar favors,
i Déu em va donar oportunitats.

No vaig rebre res del que volia.
Vaig rebre tot el que em calia.


21 de maig 2017

Hazrat Inayat Khan (I)

Quan s'ha desenvolupat una actitud amorosa, inclinada a servir, a perdonar, a tolerar, a mostrar reverència davant de tothom, bons i dolents, joves i grans, aleshores, el camí comença.

                                                                 ***

La primera fita a assolir és esdevenir amo de la ment. I això s'aconsegueix quan desaprenem tot allò que havíem après. [...] Com desaprenem? Aprendre és lligar nusos en la ment. Formem tants nusos com coses hem après. Desaprendre és desfer el nus, i aquesta pot ser una tasca que exigeixi feina i paciència, especialment quan hem estret molt el nus estirant fort pels dos costats.

                                                                 ***

Hom pot romandre enmig de l'agitació del món i, alhora, mantenir-se per damunt del món. La vida troba molts enemics, i l'única manera de desfer-se'n és mantenir-se per damunt de tots ells. Hi ha una possibilitat, i només una, d'assolir-la: descobrir la vida interior.

                                                                  ***

Per a trobar la pau cal buscar el ritme que hi ha en el fons del nostre ésser. És semblant al mar, la superfície del mar sempre està en moviment, mentre que el fons no es mou. El mateix passa en la nostra vida, si ens aboquem a l'activitat ens mantenim a la superfície, mentre que la pau es troba en la fondària. És fonamental adonar-nos que podem trobar la pau en nosaltres mateixos. D'aquesta manera podrem donar resposta a tots els nostres problemes. Cas contrari, quan volem resoldre un problema n'apareix un altre. Així, els problemes no s'acaben mai. Les dificultats no troben fi en la vida exterior.


(Adaptat de The awakening of the human spirit. Omega Publications: New Lebanon, NY, 1988.)

14 d’abr. 2017

Marshall B. Rosenberg

[...] És útil recordar que un objectiu clau de la Comunicació No Violenta (CNV) és connectar amb les altres persones d'una manera que possibiliti un oferiment compassiu. És aquest un oferiment que neix del cor voluntàriament, no pas d'un deure o una obligació, no pas a partir de la por al càstig o de l'esperança d'obtenir una recompensa; tampoc, de la culpabilitat o la vergonya, sinó d'allò que considero que és la nostra naturalesa, la qual ens fa gaudir del donar-nos mútuament. En la CNV maldem per connectar-nos els uns amb els altres d'una manera que permet que la nostra naturalesa es manifesti. Quan dic que crec que és en la nostra natura el gaudi de donar, algunes persones poden creure que sóc una mica càndid i que no m'adono de tota la violència que hi ha en el món. Com puc pensar que és la nostra naturalesa el gaudir dels oferiments compassius, vist tot allò que passa en el món? Malauradament, jo veig aquesta violència. Treballo en llocs com ara Ruanda, Israel, Palestina o Sri Lanka, i sóc ben conscient de tota la violència que hi ha escampada pel món, tanmateix, no crec que sigui aquesta la nostra naturalesa.

Arreu on treballo demano a la gent això: "Recorda alguna cosa que hagis fet en les darreres vint-i-quatre hores que, d'alguna manera, hagi contribuït a millorar la vida d'alguna persona." I quan ja ho han fet, els pregunto, "Com et sents quan ets conscient que el teu acte ha contribuït a millorar la vida d'aquella persona?" Aleshores, a tothom li apareix un somriure en el rostre. És així, quan prenem consciència del poder que tenim per a enriquir la vida, ens sentim bé. Servir la vida ens fa sentir bé. A continuació, els demano: "Pots imaginar alguna altra cosa en la vida que sigui més satisfactòria que emprar els nostres esforços d'aquesta manera?" He formulat aquesta qüestió en llocs molts diversos del planeta i sembla que tothom es posa d'acord. No troben res que sigui millor, res que els resulti més satisfactori, que els produeixi més joia, que el fet de poder contribuir mútuament al benestar dels altres.

(Extret de Practical Spirituality. Reflections on the Spiritual Basis of Nonviolent Communication. PuddleDancer Press: Encinitas, CA, 2004. Tanmateix, el llibre fonamental de Rosenberg, en el qual presenta i desenvolupa la CNV, és aquest, Comunicación NoViolenta. Un lenguaje de vida (3ª edición ampliada). Acanto: Vallromanes, 2016. El recomano a tothom, mediti o no mediti, sense reserves.)

15 de març 2017

Canvi d'enfocament

Quan parlem, escoltem, percebem o prenem decisions, habitualment ho fem portant l'atenció cap al front o el cap. Aquest enfocament el tenim tan assimilat que ja ni ens n'adonem. El cas és que portar l'atenció vers el cap sembla que facilita que la ment mantingui el protagonisme, permet que la seva veu s'imposi sense trobar cap resistència.

Afortunadament, disposem d'una alternativa, un canvi de direcció que ens porta a viure les situacions, totes, d'una altra manera. En ella es manifesten unes qualitats que no són les pròpies de la ment (comparar, planificar, jutjar, distingir i classificar). En aquesta alternativa l'atenció s'orienta cap al mig del pit. Aquest és un centre energètic important, el quart txakra (anahata) o txakra del cor. Quan duem a terme aquest canvi d'enfocament poden aparèixer efectes molt beneficiosos.

Per exemple, una disminució de l'agitació mental que sovint ens acompanya. Notem una certa pau de fons que no depèn de les circumstàncies presents. També, les situacions deixen de ser trivials, previsibles, ja conegudes, i mostren nous aspectes que potser no havíem considerat abans. Aspectes que ens sorprenen i que ens conviden a contemplar-los com quelcom valuós i inesperat. La comprensió que passa pel pit és receptiva, càlida i cordial. La que passa per la ment, tendeix a ser formal i distant.

De cop i volta, les grans certeses que apliquem mecànicament tantes vegades al llarg del dia, desapareixen, i ens resulta més difícil ser taxatius. En lloc seu, sorgeix una certa perplexitat quan comprovem que no tenim a punt una resposta immediata, quan ens descobrim senzillament contemplant, encara que només sigui per uns instants, allò que es desplega davant nostre.

El temps sembla que s'alenteix una mica. S'esvaeix la necessitat de definir-nos clarament i de pressa, o de passar a l'acció. Apareixen més pauses, i podem assaborir-les perquè ja no resulten incòmodes.

Finalment, desplaçar l'atenció cap al pit ens permet situar-nos més a prop de les parts del cos on la respiració es fa més evident (el tòrax i el ventre). Aquesta proximitat facilita que la notem i la seguim amb més naturalitat, la qual cosa sempre ens asserena i ens manté allunyats de les divagacions mentals.

Si el cor correspon al sol, la ment correspon a la lluna. La lluna no té llum pròpia, tan sols reflecteix, pàl·lidament, la llum del sol. 

Així doncs, la proposta es que experimenteu amb aquest canvi. Comproveu si és cert que introdueix una diferència significativa en la manera en què ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món. Tant de bo!