18 de març 2024

Canvis

Hem pogut comprovar com gràcies —en bona part a la meditació, s'han produït canvis en nosaltres i potser també al nostre voltant. Ara us proposo unes consideracions senzilles sobre això per tal que els canvis no esdevinguin un entrebanc.

En primer lloc, no tots els canvis presenten inicialment un aspecte favorable. Pot passar, per exemple, que ara ens resultin de més mal suportar certes actituds danyoses que reconeixem en nosaltres. Això pot semblar desencoratjador, però no és cap problema, és només una fase del canvi en qüestió que demana una certa paciència. No hi ha raons per decebre's.

Pel que fa als canvis que presenten un aspecte favorable, aquests sí que demanen més atenció. Convé no mesurar-los ni creure que són uns assoliments dels quals ens en podem enorgullir. La millor actitud és no pensar-hi ni parlar-ne, i deixar que segueixin el seu curs, sense posar-hi expectatives ni fer-ne cap seguiment. Alimentar pensaments com ara, "m'estic tornant una persona més amable/generosa/receptiva/tolerant..." condueix directament al fracàs. La raó és que neguen el seu oposat ("persona desagradable, egoista, freda, intransigent..."), el qual desitgem que desaparegui, però continua present en nosaltres. Aquesta negació de la realitat és una no acceptació i, com a tal, ens retorna implacable al patiment.

Una alternativa més apropiada passa per no voler instrumentalitzar la meditació, no voler-la posar al servei de la imatge de nosaltres que ens agradaria presentar als altres. Voler transformar la meditació en un recurs per a satisfer els nostres desitjos personals és com alimentar els porcs amb viandes exquisides amb l'esperança que esdevindran gurmets. No es tracta, doncs, de canviar cap imatge, sinó de reconèixer que totes les imatges són il·lusòries (no poden ser mai pures), desentendre'ns-en i continuar cap a dins, cap al retrobament de la nostra veritable naturalesa. Allà no sorgeixen reaccions danyoses i, sense necessitat d'imitar cap model ideal, les respostes que apareixen resulten adequades a la situació present.
 

4 de març 2024

Mirall

A l'hora de respondre a tot allò que sorgeix, hi ha una analogia molt utilitzada en la tradició zen. Es tracta del mirall. Entre les característiques del mirall hi trobem aquestes quatre que ens poden inspirar.

Acull tot allò que té al davant, sense rebutjar res.

No jutja ni manipula res del que es presenta.

No té intencions ni fa suposicions.

Els seus reflexos sempre són ara i no estan condicionats pel record de reflexos passats ni per l'anticipació de reflexos futurs.

25 de febr. 2024

Harmonia

Tot canvia constantment i es transforma sense que hi hagi un inici o un final precís. Allò que es presenta en cada moment és així per raó de tot el que l'ha precedit i l'acompanya.

Per això és un error celebrar uns fenòmens i maleir-ne uns altres. Tot instant és igualment expressió de la Vida, cap no n'és aliè. Quan establim diferències i preferències enmig d'aquest flux que tot ho abasta, posem de manifest la nostra manca de comprensió i renunciem a la pau interior.

Una alternativa és descobrir quin és el nostre propòsit fonamental en el món i romandre-li fidels siguin quins siguin els fets i les circumstàncies. Actuar sempre a partir d'aquí, i no pas a partir dels nostres judicis accidentals. Així potser podrem evitar que els imponderables esdevinguin patiment i, en lloc d'oposar-nos al món, començarem a viure en harmonia amb la nostra naturalesa primordial.

19 de febr. 2024

Desig

"No m'agrada gaire aquest món. Voldria que no hi haguessin guerres, ni agressions, ni misèria, ni violència, ni explotació, ni dictadures, ni masclisme, ni racisme, ni feixismes, ni enganys, ni robatoris, ni destrucció del medi natural, ni emergència climàtica..."

Com a desig està molt bé. Si això és el que tu veus en el món, i si de debò anheles amb cos i ànima que canviï, aleshores pots posar-te a fer allò que està a les teves mans:

para de barallar-te amb els altres,
no odiïs ningú,
no maltractis ningú,
no t'aprofitis de ningú,
sigues amable amb tothom,
dona tant com estigui al teu abast,
respecta aquells amb qui no hi estàs d'acord,
defensa els drets de les minories,
no busquis diferències entre les persones,
no menteixis per protegir-te,
no treguis benefici del perjudici d'un altre,
no malbaratis recursos,
viu més austerament...

Quan siguis capaç de captenir-te així, aleshores, si encara te'n queden ganes, explica'ns quins son els teus plans per acabar amb tots els mals del món. Mentrestant, pots continuar aprenent a ser aquests canvis que hi voldries veure.

14 de febr. 2024

Objectius

Hem après a entendre la vida humana com un procés continuat de selecció i obtenció d'objectius. Talment com si sempre ens faltés aconseguir alguna altra cosa, o com si haguéssim de justificar-la omplint-la amb noves tasques pendents. Tenim prou clar quin és l'objectiu dels objectius? Com és que no hi ha mai una satisfacció final i perdurable?

Aquesta manera d'entendre la nostra existència no és l'única possible, ni és necessària. Una bona alternativa és veure-la com un camí que es va obrint instant a instant, un camí que no persegueix cap destinació prefixada, sinó que ell mateix dona ple sentit a la vida a partir de com responem a allò que tenim al davant en cada moment. El resultat, doncs, és ara, en el camí mateix, en lloc de situar-lo com un desenllaç imaginat en un futur sempre incert.