1 de jul. 2018

Cloenda

Aquesta és la darrera entrada del blog. Ha arribat el moment de posar punt final a una iniciativa que, sense haver-s'ho proposat, ha durat set anys.

Des de principis del 2011 he intentat avançar en la direcció d'allò anunciat quan l'aventura començava. Si en alguna mesura s'ha aconseguit ha estat gràcies al suport i l'estímul de les persones que m'heu seguit, poc o molt, al llarg d'aquest temps. És hora de donar-vos les gràcies per la confiança, l'interès i la bona companyia.

Acabo amb unes paraules de l'apòstol Pau, unes paraules que són potser la millor guia de què podem disposar en tot moment.

"Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria."

(1Co, 13,1-3)

11 de juny 2018

Indesinenter

Cada moment una nova ocasió per a abandonar els obstacles que t'impedeixen que la compassió i la pau s'imposin. No és aquesta l'única guia que et cal?

Quelcom que t'omple i et satisfà des de dins, quan no esperaves ni buscaves res. Aquesta plenitud serena ho és tot, aquí i ara.

Quan sents la buidor de tot interès que vol ser personal, finalment resplendeix la Vida en el món. Una presència inconfusible que no respon a cap fantasia, tot al contrari, sempre és copsada en una manifestació ben terrenal, concreta i immediata. 

I és aleshores quan en un instant t'adones, per primer cop, que tot és prou senzill, que tota la resta només pren sentit quan es du a terme al servei d'aquest propòsit.

13 de maig 2018

Potser

Potser,

anomenem estimar a la celebració de la Vida quan es reconeix ella mateixa a través dels éssers on s'expressa;

l'obertura silenciosa i incondicional davant d'allò que es presenta estableix l'actitud amorosa;

estimar correspon a no perdre de vista la llum que es troba en l'origen de totes les ombres;

l'estimació és l'oposat a la por, i la capacitat d'estimar creix a mesura que la necessitat de protegir-me desapareix;

amor és allò que vessa quan esberlo tota idea de separació;

estimar i abraçar l'instant sense objeccions, prendre'l com a signe, ocasió, no són dos;

el sentit últim de cada existència és pujar tan amunt com pugui pel viarany on es reconeix com amor.


10 de març 2018

No ego

Ignorar (apartar) l'ego demana
abandonar, tan aviat com sorgeixi,

         tota creença, expectativa i anhel
         de com han de ser, o com han d'anar
         les coses;

         tot monòleg que vulgui
         recrear el passat
         o anticipar el futur.

12 de gen. 2018

Pols

Els pols oposats que distingim en el món no necessàriament han de ser entesos com una negació, l'un de l'altre. Els pols oposats també els podem entendre com a extrems que es complementen mútuament. Com les dues cares d'una medalla o els dos extrems d'un bastó.

Bé i mal, bellesa i lletjor, naixement i mort, gran i petit, intern i extern, actiu i passiu, èxit i fracàs, són mostres d'aquestes polaritats. 

Sempre que ens referim a un dels pols és perquè som conscients de l'existència de l'altre. Un pol sense oposició no té sentit. Reconèixer un dels extrems implica admetre l'altre.

Per a cada relació de polaritat hi ha un moviment constant, una oscil·lació entre els pols. No és possible situar-se indefinidament en un dels dos extrems i defugir l'altre.

Acceptar aquesta complementarietat equival a comprendre que, de fet, "no hi ha dos". La comprensió de la unió subjacent permet abandonar cada forma de rebuig automàtic de l'altre, tot intent de fugida d'allò que hi ha.