15 de març 2017

Canvi d'enfocament

Quan parlem, escoltem, percebem o prenem decisions, habitualment ho fem portant l'atenció cap al front o el cap. Aquest enfocament el tenim tan assimilat que ja ni ens n'adonem. El cas és que portar l'atenció vers el cap sembla que facilita que la ment mantingui el protagonisme, permet que la seva veu s'imposi sense trobar cap resistència.

Afortunadament, disposem d'una alternativa, un canvi de direcció que ens porta a viure les situacions, totes, d'una altra manera. En ella es manifesten unes qualitats que no són les pròpies de la ment (comparar, planificar, jutjar, distingir i classificar). En aquesta alternativa l'atenció s'orienta cap al mig del pit. Aquest és un centre energètic important, el quart txakra (anahata) o txakra del cor. Quan duem a terme aquest canvi d'enfocament poden aparèixer efectes molt beneficiosos.

Per exemple, una disminució de l'agitació mental que sovint ens acompanya. Notem una certa pau de fons que no depèn de les circumstàncies presents. També, les situacions deixen de ser trivials, previsibles, ja conegudes, i mostren nous aspectes que potser no havíem considerat abans. Aspectes que ens sorprenen i que ens conviden a contemplar-los com quelcom valuós i inesperat. La comprensió que passa pel pit és receptiva, càlida i cordial. La que passa per la ment, tendeix a ser formal i distant.

De cop i volta, les grans certeses que apliquem mecànicament tantes vegades al llarg del dia, desapareixen, i ens resulta més difícil ser taxatius. En lloc seu, sorgeix una certa perplexitat quan comprovem que no tenim a punt una resposta immediata, quan ens descobrim senzillament contemplant, encara que només sigui per uns instants, allò que es desplega davant nostre.

El temps sembla que s'alenteix una mica. S'esvaeix la necessitat de definir-nos clarament i de pressa, o de passar a l'acció. Apareixen més pauses, i podem assaborir-les perquè ja no resulten incòmodes.

Finalment, desplaçar l'atenció cap al pit ens permet situar-nos més a prop de les parts del cos on la respiració es fa més evident (el tòrax i el ventre). Aquesta proximitat facilita que la notem i la seguim amb més naturalitat, la qual cosa sempre ens asserena i ens manté allunyats de les divagacions mentals.

Si el cor correspon al sol, la ment correspon a la lluna. La lluna no té llum pròpia, tan sols reflecteix, pàl·lidament, la llum del sol. 

Així doncs, la proposta es que experimenteu amb aquest canvi. Comproveu si és cert que introdueix una diferència significativa en la manera en què ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món. Tant de bo!

12 de febr. 2017

Narain Ishaya

Sona estrany, quan es sent per primer cop, que la ignorància és escollida moment a moment. Ha esdevingut tant la nostra experiència, que ens sembla l'estat natural. No ho és pas. És tan sols un hàbit, i amb perseverança tot hàbit pot ser abandonat.

                                                                 ***

Estem constantment experimentant-nos nosaltres mateixos en relació a la quantitat i, especialment, la qualitat, dels nostres pensaments i les nostres emocions. [...] Aprèn a descobrir el context, serè i sense forma, de cada experiència; l'espai del qual sorgeixen totes les experiències. Permet que la ment faci com vulgui i vés més enllà d'ella, cap a la presència silenciosa que n'és testimoni.

                                                                 ***

Vigila la ment i adona't de quan estàs reforçant i solidificant una posició. Quan més temps fa que mantens una determinada posició sobre algú o alguna cosa, menys validesa tenen els teus pensaments sobre ella. Perquè la teva ment canvia i manipula les teves perspectives per tal que et confirmin la posició que vas adoptar.

                                                                 ***

És perquè creiem que som autors dels nostres pensaments, que després donem per bo el seu contingut, i escoltem allò que diuen com si fos una veritat indubtable.

                                                                 ***

El gran mantra per a alliberar-te de la ment que no para de fer comentaris és aquest: "I què?". Sigui quin sigui el comentari de la veu insidiosa, respon-li, "I què?".

                                                                 ***

Mentre creguis que els pensaments en el teu cap tenen el poder d'impedir-te experimentar la pau, ho faran. Descobreix qui ets i, després, ocupa't de la ment, si encara et cal. No caiguis a la trampa de creure que els pensaments et poden mantenir allunyat de la pau. No poden.


(Adaptat de Chit Happens. A Guide to Discovering Divinity. Balboa Press: Bloomington IN, 2012.)

9 de febr. 2017

Identificació

Què significa això que se'ns demana tan sovint, de no identificar-nos amb els pensaments que sorgeixen en nosaltres?

La manera en què ens hi relacionem habitualment és creure que en som els autors, que són obra nostra. En conseqüència, els prenem seriosament, escoltem allò que ens diuen, els donem la raó i, així, els reforcem.

Aquesta perspectiva no correspon a la realitat. Si observem amb objectivitat la manera en què els pensaments es manifesten, podem comprovar que ho fan seguint una dinàmica que no controlem. Nosaltres no creem els pensaments que apareixen en la nostra ment. Certament, tenen a veure amb les experiències i les tendències d'aquest cos i aquesta ment que ens acompanya, però, des del moment en què acceptem que no som el cos ni som la ment, podem desfer la confusió. 

Oblidar aquest fet, i assumir la responsabilitat dels pensaments amb què ens trobem, quedar posseïts per ells, identificar-nos-hi, ens manté apartats de la font on tot s'origina i tot hi retorna, la consciència. D'aquesta manera, continuem entretinguts i perduts en el contingut de les experiències, en lloc de poder orientar l'atenció cap a allò que en nosaltres els dóna forma. Enmig d'aquest tràfec no és possible trobar res que no sigui relatiu, provisional, que no estigui condicionat a la lluita irresoluble dels oposats (tu/jo, bé/malament, cert/fals, intern/extern...). La dificultat, certament, no és l'aparició de pensaments. Rau, més aviat, en la importància que els concedim, en la falsa consistència que els atorguem. 

La mateixa situació es produeix quan considerem totes les emocions que ens poden afectar. En lloc d'experimentar-les i deixar-les passar tal com són, energia en dansa, reaccionem com si no tinguéssim cap altra alternativa que agitar-nos segons la valoració que en fem. I no pas diferent és el cas dels desitjos, els quals no són cap entrebanc, quan sorgeixen, si no hi incorporem aferrament. Les dificultats i els patiments només es desfermen si ens creiem que els hem de satisfer, necessàriament i de pressa, per a poder ser més feliços.

Tot plegat, remet a la ignorància tossuda que ens acompanya, i que s'expressa en el fet de voler-nos sentir els amos de la Vida que ens sosté.


27 de gen. 2017

Nukunu Larsen (II)

1. La vida és com una sala recoberta de miralls. Miris on miris, et veus sempre tu mateix. La teva Naturalesa Vertadera és el mirall buit.

2. Per tal que hi hagi un problema hi ha d'haver una determinada situació i un jo. Quan només hi ha la situació, no hi ha problema. [Dit d'una altra manera: no hi ha problemes, però es poden tenir problemes.]

3. Només hi ha una ment. Allò que anomenem "jo" és com un pensament en la ment única de Déu.

4. Cercar la Veritat és tenir el coratge d'anar més enllà de tots els conceptes.

5. En el Despertar hi ha intimitat completa amb la vida. En aquesta intimitat t'adones que la vida és del tot impersonal. Aquesta és la més gran d'entre totes les alegries.

6. No es tracta de canviar res. Es tracta de no ser canviat per res.

7. Sense ment en les coses i sense coses en la ment. Això és la claredat.

8. Tu crees històries, però tu no ets una història.

9. La dificultat no és el contingut de la ment. La dificultat és que creus que "tu" ets responsable, que hi ha un "jo" que pot canviar la ment.

10. Tu ja ets allò que estàs cercant.

11. La Realització significa haver acabat amb totes les coses, sense haver-ne avorrit cap.

12. L'atenció conscient és tot el secret. Un moment passat sense presència és un moment que ha oblidat la vida real.


(Adaptat de A Hare Has No Horns. Nukunu Publishing: Dinamarca, 2011.)

22 de gen. 2017

Nukunu Larsen (I)

Tu demanes si hi ha un camí. Allò que desitges arribarà. El teu deler per trobar allò real t'hi portarà. Posa't de ple a buscar-ho, i succeirà. Però mai no es pot predir quan esdevindrà. No es pot convertir en un procés.

                                                                  ***

El despertar és una discontinuïtat causada per quelcom que no podem controlar, quelcom que es troba més enllà de la nostra capacitat. Sorgeix en nosaltres quan l'anhel que ens mou no té límits. Quan ja estem decidits a no reservar-nos res. Rendició, és una altra manera de dir-ho.

                                                                  ***

Sentim moltes persones religioses parlar sobre la importància d'esdevenir amorosos, benevolents, compassius... com si això fos possible, com si això es pogués assolir mentre estem en l'estat dual. És cert que aquestes actituds sorgeixen com una conseqüència del despertar. Tanmateix, mentre encara som en la dualitat, en la ment, el cultiu de totes aquestes qualitats no ens farà despertar del somni. Perquè aquestes qualitats no existeixen sense les qualitats oposades.

La cosa bona, quan cultivem l'amor, la bondat i la compassió, és que es minimitza l'ego, disminueix la separació i, així, resulta més fàcil veure-hi a través. No dic pas que no s'hagin de cultivar totes aquestes qualitats. Només dic que no són el final. I que si ens escoltem gaire les belles paraules d'aquestes persones religioses podem distreure'ns de l'objectiu, i arribar a creure que es tracta només d'això. Resulta que no es tracta d'això. Es tracta de despertar. L'estimació, com a estat, no és l'arribada. Estimar és un camí i, certament, un camí poderós.

                                                                  ***

Per tal d'arribar a conèixer-se un mateix és un requeriment indispensable ser capaç de reposar tranquil quan no hi ha cap altra companyia.

                                                                  ***

No puc pas imaginar que hi hagi una resposta fixa a com o quan retrobarem la divinitat, però ens cal creure fermament que en som mereixedors! Hem de superar la distància creada pels dubtes. Hem de trobar la manera de desempallegar-nos de la idea que aquest petit jo és tan important, dels judicis i de les habituds. Hem de gosar acollir allò inesperat, allò incontrolable.


(Fragments adaptats de The True Rebellion. Nukunu Publishing: Dinamarca, 2000.)