18 de jul. 2017

Melvyn Wartella

L'ego ha produït una complexitat molt més gran de la que cal per a viure una vida plena i feliç. Per a aquells que han anat més enllà de l'ego i han desemmascarat el somni a través d'un despertar directe, la vida és realment simple. Ets un animal, un animal molt intel·ligent i creatiu. Com a tal, trobes aliment i aixopluc, i satisfàs altres necessitats que tenen tots els animals. Tens un impuls sexual i hi respons amb naturalitat. No te n'amagues ni l'anomenes pecat. Et preocupes per altres éssers perquè no veus que hi hagi cap separació entre ells i tu. Quan veus un arbre, o qualsevol altre cosa, reconeixes la seva realitat i és meravellós. No per raó de cap ideal, simplement és allò que és. No cal que et resulti útil per a ser digne de la teva cura i d'un respecte profund. Estimes totes les criatures tant com estimes els teus fills. El teu entorn el consideres sagrat, quelcom que no està separat de tu, i per això el protegeixes i l'estimes.

No tens cap sentiment de cobdícia ni d'odi, ells són expressions de l'ego. No tens absolutament cap necessitat de creences o d'ideals. Veus les creences com allò que són: quelcom absurd creat per la ment. Els ideals, com que no són necessaris, mai no et passen per la ment. Vius tan bé com pots, sense ser controlat per cap font externa. Quan perds l'equilibri amb la realitat ho notes, i no t'amagues avergonyit. No t'avergonyeixes de res. Certament, de tant en tant caus en trampes mentals, però reconeixes on és el problema i, en veure'l, el deixes enrere i retornes a l'equilibri, a la serenitat. No et cal seure a meditar, ni practicar res. El simple fet d'estar despert ja és una meditació contínua.

                                                         ***

Què pots fer tu? Observa! Observa com funciones, en quines coses penses al llarg del dia. Intenta comprendre i veure directament com funciona l'ego dins teu. Fixa't per què no sents realment amor, encara que dius que estimes. Mira què és allò que et fa sentir tan insegur mentre construeixes una façana per a aparentar ser fort i poderós. Esbrina per què odies. Per què sents que has de controlar-ho tot i a tots aquells que formen part de la teva vida. Observa tot això. No et limitis a pensar-hi; observa directament els teus actes, els teus pensaments, les teves pors. Si realment comences a veure què t'està passant, podrà produir-se una transformació. 

                                                          ***

Només et cal despertar al fet que la Vida és Una, i que tu no n'estàs separat.

(Ego, evolución e iluminación. Editorial Sirio: Màlaga, 2005.)

20 de juny 2017

Bengales (III)

La veritat tan sols pot començar on acaben les paraules, que és el mateix que dir, on acaben els pensaments. És només en aquesta quietud fecunda on es dissoldran totes les lluites.

Les expressions lingüístiques sempre resulten insuficients, enganyoses i incompletes. Per la seva naturalesa, el significat de cada paraula en crida d'altres que també han de ser interpretades, en un remolí que creix sense aturador. És per això que ni la pau ni la veritat no es poden aconseguir com a resultat d'uns pensaments, a través d'unes paraules. La música, en no estar sotmesa a aquest inconvenient, pot apropar-s'hi més, perquè ella mateixa és més propera al silenci.

Tanmateix, no podem evitar de referir-nos amb mots a allò que és innominable. Malgrat que aquests mots no aniran més enllà d'un crit d'alerta, d'una sacsejada que vol orientar-nos cap al silenci. Com una bengala quan és negra nit.

3 de juny 2017

Hazrat Inayat Khan (II)

Vaig demanar força,
i Déu em va donar dificultats per a enfortir-me.

Vaig demanar saviesa,
i Déu em va donar problemes per a aprendre a resoldre'ls.

Vaig demanar prosperitat,
i Déu em va donar intel·ligència i empenta per a treballar.

Vaig demanar coratge,
i Déu em va donar perills a superar.

Vaig demanar amor,
i Déu em va donar persones a qui estimar.

Vaig demanar favors,
i Déu em va donar oportunitats.

No vaig rebre res del que volia.
Vaig rebre tot el que em calia.


21 de maig 2017

Hazrat Inayat Khan (I)

Quan s'ha desenvolupat una actitud amorosa, inclinada a servir, a perdonar, a tolerar, a mostrar reverència davant de tothom, bons i dolents, joves i grans, aleshores, el camí comença.

                                                                 ***

La primera fita a assolir és esdevenir amo de la ment. I això s'aconsegueix quan desaprenem tot allò que havíem après. [...] Com desaprenem? Aprendre és lligar nusos en la ment. Formem tants nusos com coses hem après. Desaprendre és desfer el nus, i aquesta pot ser una tasca que exigeixi feina i paciència, especialment quan hem estret molt el nus estirant fort pels dos costats.

                                                                 ***

Hom pot romandre enmig de l'agitació del món i, alhora, mantenir-se per damunt del món. La vida troba molts enemics, i l'única manera de desfer-se'n és mantenir-se per damunt de tots ells. Hi ha una possibilitat, i només una, d'assolir-la: descobrir la vida interior.

                                                                  ***

Per a trobar la pau cal buscar el ritme que hi ha en el fons del nostre ésser. És semblant al mar, la superfície del mar sempre està en moviment, mentre que el fons no es mou. El mateix passa en la nostra vida, si ens aboquem a l'activitat ens mantenim a la superfície, mentre que la pau es troba en la fondària. És fonamental adonar-nos que podem trobar la pau en nosaltres mateixos. D'aquesta manera podrem donar resposta a tots els nostres problemes. Cas contrari, quan volem resoldre un problema n'apareix un altre. Així, els problemes no s'acaben mai. Les dificultats no troben fi en la vida exterior.


(Adaptat de The awakening of the human spirit. Omega Publications: New Lebanon, NY, 1988.)

14 d’abr. 2017

Marshall B. Rosenberg

[...] És útil recordar que un objectiu clau de la Comunicació No Violenta (CNV) és connectar amb les altres persones d'una manera que possibiliti un oferiment compassiu. És aquest un oferiment que neix del cor voluntàriament, no pas d'un deure o una obligació, no pas a partir de la por al càstig o de l'esperança d'obtenir una recompensa; tampoc, de la culpabilitat o la vergonya, sinó d'allò que considero que és la nostra naturalesa, la qual ens fa gaudir del donar-nos mútuament. En la CNV maldem per connectar-nos els uns amb els altres d'una manera que permet que la nostra naturalesa es manifesti. Quan dic que crec que és en la nostra natura el gaudi de donar, algunes persones poden creure que sóc una mica càndid i que no m'adono de tota la violència que hi ha en el món. Com puc pensar que és la nostra naturalesa el gaudir dels oferiments compassius, vist tot allò que passa en el món? Malauradament, jo veig aquesta violència. Treballo en llocs com ara Ruanda, Israel, Palestina o Sri Lanka, i sóc ben conscient de tota la violència que hi ha escampada pel món, tanmateix, no crec que sigui aquesta la nostra naturalesa.

Arreu on treballo demano a la gent això: "Recorda alguna cosa que hagis fet en les darreres vint-i-quatre hores que, d'alguna manera, hagi contribuït a millorar la vida d'alguna persona." I quan ja ho han fet, els pregunto, "Com et sents quan ets conscient que el teu acte ha contribuït a millorar la vida d'aquella persona?" Aleshores, a tothom li apareix un somriure en el rostre. És així, quan prenem consciència del poder que tenim per a enriquir la vida, ens sentim bé. Servir la vida ens fa sentir bé. A continuació, els demano: "Pots imaginar alguna altra cosa en la vida que sigui més satisfactòria que emprar els nostres esforços d'aquesta manera?" He formulat aquesta qüestió en llocs molts diversos del planeta i sembla que tothom es posa d'acord. No troben res que sigui millor, res que els resulti més satisfactori, que els produeixi més joia, que el fet de poder contribuir mútuament al benestar dels altres.

(Extret de Practical Spirituality. Reflections on the Spiritual Basis of Nonviolent Communication. PuddleDancer Press: Encinitas, CA, 2004. Tanmateix, el llibre fonamental de Rosenberg, en el qual presenta i desenvolupa la CNV, és aquest, Comunicación NoViolenta. Un lenguaje de vida (3ª edición ampliada). Acanto: Vallromanes, 2016. El recomano a tothom, mediti o no mediti, sense reserves.)