13 de gen. 2011

Elements fonamentals de la meditació

La meditació no és una pràctica exclusiva de cap tradició religiosa ni filosòfica. Està present en moltes i en formes prou diverses (sobretot, a Orient, però també entre nosaltres). És possible meditar sense haver de combregar amb cap doctrina o sistema de creences.

Es pot començar, i avançar força, sense la guia personal de cap mestre. Un cop se'n coneixen els fonaments, allò que cal és practicar, practicar i practicar. La qual cosa no treu que les orientacions dels bons llibres o d'algú que coneix i viu la meditació de fa temps puguin resultar molt estimulants i enriquidores. També és cert que tant els llibres com els mestres ens poden estalviar temps i errors, tant al principi com davant de certes dificultats. Però, convé insistir-hi, cap discurs ni llicó externa no pot substituir mai la dedicació personal.

En el meditar hi ha també una dimensió que es pot anomenar amorosa. Només arribem a estimar de debò quan comprenem realment qui som, quan percebem amb claredat la unitat de tots els éssers en la xarxa de la Vida. Aquest aspecte s'entén més bé quan tenim present que la meditació no és una especulació intel·lectual; és experiència vital en què hi queda compromès tot l'ésser, i no només les facultats cognitives.

Al capdavall, per qui es compromet de debò amb la meditació i amb una determinada via espiritual, meditar esdevé un bon suport per a tornar a casa, ajuda a descobrir (retrobar) allò que veritablement som. Però el descobriment no consisteix a analitzar aquest retorn, sinó a deixar sorgir en nosaltres allò que sempre hi ha estat i que finalment reconeixem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada