13 de febr. 2011

Judici o indiferència?

Hom podria arribar a la conclusió que, atès que quan meditem cal una suspensió de tota valoració o judici, hi haurà una repercussió, en forma d'indiferència, en l'actitud que mantindrem davant de les coses no només durant la meditació sinó, també, quan aquesta haurà acabat.

La realitat és que aquesta conclusió és errònia i que, per tant, els avenços en la meditació no han pas de dur com a conseqüència un progressiu desentendre's d'allò que ens succeeixi o en tinguem notícia. La causa de l'error és el fals dilema (una altra dualitat) que consisteix a establir únicament dues possibilitats contraposades: o bé jutges o bé te'n desentens.

Hi ha també una tercera opció en la qual ni es jutja ni s'ignora. En aquesta altra actitud som conscients del fet, hi parem atenció i intentem entendre què està passant o què ha passat. Si és el cas, no defugim d'implicar-nos prenent una posició o altra. Això, ho fem. Alhora, allò que no fem és reduir la situació a una tria d'una sentència unívoca i exclusiva (bo, dolent, just, injust, cert, fals, beneficiós, perjudicial...) que serà l'encarregada de simplificar la complexitat d'allò que tenim al davant. Podem, doncs, respondre, implicar-nos o fins i tot comprometre'ns de ple d'una manera o altra. Però en aquesta actuació no hi ha pròpiament un judici, no es condemna ni es desqualifica cap altra perspectiva pel fet de ser diferent de la nostra. Senzillament, fem allò que creiem i sentim que hem de fer.

La diferència és important. La meditació no ofereix pas una estratègia per a saber posicionar-se o prendre decisions davant dels conflictes. Allò que ofereix i promou en la persona que medita és una millor comprensió, més clara, més completa, de què som i com podem transformar la manera en què pensem, parlem i actuem. Amb la lucidesa assolida sovint en tenim prou per esvair els dubtes sobre el camí a seguir.


2 comentaris:

  1. En primer lloc, us comento que la meva experiència de meditar és breu. Fa poc que dedico estones a la meditació i ho faig durant poca estona. Vull dir amb això que el meu comentari és una forma de compartir algun dubte que tinc i no pas una opinió respecte al text, ni cap cosa semblant. Josep M. tu escrius que la meditació ofereix a la persona que medita "una millor comprensió, de què som i com podem transformar la manera en què pensem, parlem i actuem".
    La meva experiència és que en ocasions la impressió que rep la persona que espera una resposta de qui ha meditat és la de la indiferència (anant al principi de l'escrit). El fet de poder-nos distanciar interposa una distància que es tradueix en temps d'espera i en determinades situacions el temps és molt valuós.
    M'agradaria que aquí hi apareguessin experiències concretes perquè d'altra manera tot són paraules, i és fa difícil tenir empatia amb elles. I si bé de la meditació se n'aprén practicant, comunicar és per a mi compartir.

    ResponElimina
  2. Benvolguda Alba, moltes gràcies per iniciar els comentaris.

    És cert que un dels efectes de la meditació, al cap d'un cert temps de pràctica, pot ser aquesta aparent "distància" que tu apuntes. La ment està canviant els patrons de conducta i aquesta transformació pot conferir a la persona un cert aire taciturn. Entenc que aquest hauria de ser un estat provisional no desitjat, una fase d'ajustament, en cap cas un objectiu. Ja hem dit més d'una vegada que allò que es busca amb la meditació no és pas allunyar-se del món sinó centrar-s'hi amb més atenció, això sí, amb la ment ben oberta.

    A mi també m'agradaria que en les vostres intervencions es poguessin contrastar experiències personals. Crec que podrien servir per donar més vida (context) a la sovint inevitable abstracció amb què es redacten les entrades.

    ResponElimina