Respiració I

Podem estar molts dies sense menjar, podem passar moltes hores sense dormir, però gairebé ningú no pot aguantar cinc minuts sense respirar. Contràriament, doncs, a allò que solem dir, potser sí que en bona mesura “vivim de l'aire del cel”. A més, i tal com ens succeeix amb la salut o l'afecte, sembla que només apreciem la respiració quan ens manca.

En les tradicions espirituals en què la meditació ocupa un lloc important, fa ja molts segles que es coneixen i s'usen els lligams entre la ment i el cos. En particular, el fet que els diversos estats de la ment tenen una repercussió directa en el cos (a partir d'aquí es poden entendre els efectes terapèutics que produeix el meditar). La novetat és que avui dia també disposem —des de la neurobiologia i la bioquímica— de prou evidència d'aquest fet, la qual va més enllà dels relats necessàriament subjectius de persones que mediten amb assiduïtat.

Un dels correlats externs més clars entre la ment i el cos és la respiració. Ella ens avisa tot seguit quan es produeix una alteració mental com ara una emoció intensa o un sentiment viu. Aquest senyal sovint va acompanyat d'altres símptomes com poden ser una certa tensió muscular, o bé una variació en el ritme del cor o en la temperatura del cos. D'aquesta manera, tot canvi inesperat en la respiració ens serveix d'avís d'una alteració mental (eufòria, excitació, ira, temor, vergonya, angoixa, ansietat...). Estar atents a la respiració ens ajuda, entre d'altres coses, a adonar-nos que ens comencem a sentir malament o que anem a perdre el timó. L'observació del desequilibri ens permet actuar abans que el trasbals creixi fins al punt que ens causi una ferida pel patiment o bé desencadeni una reacció no volguda.

Amb la meditació anem desvetllant la consciència de la respiració, aprenem a tenir-la present i a escoltar-la quan ens parla. Tot plegat ens orienta finalment cap a una vida més serena i harmoniosa.