2 d’abr. 2011

Dificultats, oportunitats

Els obstacles, les dificultats, sempre ens estan assenyalant quelcom que ens afecta. Quan sorgeixen són un avís, ens mostren allò que ignoràvem o no havíem tingut prou en compte. Per això podem dir que són una oportunitat, i no pas un destorb que ens fa la punyeta. Tenim a les nostres mans la possibilitat d’actuar tot aprofitant l’oportunitat o bé de reaccionar maleint la molèstia.

El caminant que ensopega no havia posat l’atenció necessària al camí (ensopega amb una arrel) o al seu caminar (ensopega amb un peu). Les raons poden ser diverses: fosqueja, va massa de pressa, està cansat, s’ha distret amb alguna cosa que es movia entre els arbres, un soroll, un pensament... Si el caminant no en fa cas, o si només reacciona amb un renec, és molt possible que més endavant torni a ensopegar. Haurà perdut l’ocasió de prendre consciència d'unes circumstàncies adverses.

La pràctica de la meditació també va acompanyada d’alguns obstacles, de certes dificultats, sobretot, és clar, en els primers temps. De mica en mica, amb confiança i paciència, aprenem a aprofitar aquests entrebancs per a corregir-nos o per a trobar alternatives. Qui no abandona davant dels primers inconvenients acaba recollint-ne els fruits; més que no n’esperava. Desanimar-nos i començar a creure que “això de la meditació no és per a mi” és sovint una excusa, en tot cas, una reacció equivocada. La meditació és per a tothom que la vulgui. Ella mateixa ens ensenya a meditar, amb la condició que sapiguem reconèixer i agrair les lliçons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada