1 d’abr. 2011

La posició del cos

Ja hem dit (Com comencem?) que són possibles diverses postures a l’hora de meditar asseguts: en la posició de lotus, mig lotus o quart de lotus, amb les cames creuades, en una cadira, o bé sobre una banqueta baixa amb els genolls tocant a terra. Sigui quina sigui la posició que s’adopti, és molt important que faciliti al màxim el flux energètic entre la ment i el cos. És per això que ens cal tenir presents les característiques pròpies de tota posició correcta.

En primer lloc, convé que, de cap a peus, el cos estigui ben relaxat, sense tibantors ni rigideses, en una posició d’equilibri estable. Hem d’arribar a col·locar-nos de manera que gairebé no notem l’atracció de la gravetat.

En segon lloc, cal que la pelvis, l’esquena, les espatlles i el cap quedin alineats verticalment. Qualsevol part que es desviï d’aquest eix ens crearà tensions musculars que fatigaran el cos i distrauran la ment.

Per aconseguir aquests trets resulta imprescindible que la pelvis estigui sempre situada més amunt que els genolls. Això significa que si seiem a terra haurem d’emprar una coixí de meditació, o similar, que permeti mantenir el tronc elevat mentre les cames queden tocant a terra. La zona sobre la qual descansa la pelvis estarà situada al voltant dels isquis (els dos ossos que es situen a la part inferior).

Finalment, mentre es medita és important evitar tant com es pugui que hi hagi moviments o canvis de posició. Tot i això, a vegades caldrà un lleuger desplaçament o estirament d’alguna part per tal de desvetllar-se o bé per poder recuperar l’estabilitat perduda. En casos així, ens mourem de manera lenta i conscient.

Acomplir aquests requisits no és pas cosa fàcil. De fet, una bona part dels intents inicials per a meditar es consumeixen mentre es brega per aconseguir-los tot experimentant les alternatives possibles. Així, en una primera etapa de la meditació allò que potser més ens ocuparà serà l’entrenament del cos per a poder assolir una bona posició. Siguin quines siguin, les dificultats inicials no haurien de descoratjar ningú, vist que formen part de l’aprenentatge preliminar que s’ha de dur a terme. Descobrim, doncs, que la meditació també ens demana d’aprendre a seure, en lloc d’abandonar el cos sobre un seient sense prendre consciència de quins són els efectes. Res de nou, però, perquè la meditació sempre ens porta a prendre consciència d’allò que som i de tot allò que fem o experimentem.

[Si desitgeu aprofundir en aquest element de la meditació, hi ha traduït al castellà un llibret que us pot ser útil, La postura de meditación (Will Johnson, Editorial Herder, Barcelona, 2009).]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada