29 de set. 2011

Respiració II

Ja sabem que un dels objectius de posar l'atenció en la respiració (l'aire quan entra i quan surt del cos) és estabilitzar la ment mentre deixem anar els pensaments. Quan experimentem que hem avançant significativament en la meditació, és a dir, quan notem que sabem estar força estona amb l'atenció centrada en la respiració, sense distraccions que ens n'apartin completament, convindrà afinar més el procediment per tal de poder seguir progressant. 

Aquest afinament es pot dur a terme a través de la delimitació de la zona en la qual posem atenció a l'entrada i sortida de l'aire. Si, com és habitual, inspirem pel nas, restringirem l'atenció exclusivament als orificis nasals, just la part situada damunt del llavi superior. Així ens obligarem a estar molt més alerta que en les primeres etapes, quan podíem experimentar de manera difusa l'entrada i sortida de l'aire. Quan expirem per la boca, la zona restringida serà just els dos llavis. Aquesta delimitació de l'espai on centrem la percepció del pas de l'aire obligarà la ment a tornar-se encara més precisa i atenta.

Nota. Per a algunes persones pot resultar difícil seguir la respiració a través de les sensacions a l'entrada del nas. En aquests casos es pot usar com alternativa un seguiment de la respiració en el ventre, a través del moviment del diafragma (el múscul que separa el tòrax de l'abdomen). Aquest moviment és força acusat, fàcil de constatar i seguir. Si es tria aquesta opció caldrà també no forçar cap moviment del ventre ni de la caixa toràcica, es tracta, simplement, d'anar seguint en cada instant el ritme de respiració present, sigui com sigui, sense voler "millorar-lo" de cap manera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada