Meditació orientada

En el camí de transformació personal que és la meditació hi ha altres recursos, a banda del desenvolupament de l'atenció conscient i la introspecció. Tot i que aquests dos, per si mateixos, són fonamentals, ens pot anar bé complementar-los amb això que aquí anomenem la meditació orientada. En ella, es tracta de desvetllar i potenciar aquells pensaments que van adreçats a incorporar a la nostra vida una bona relació amb els altres, o bé que cerquen d'ajudar els altres en el seu propi camí. Per exemple, en la tradició budista aquests pensaments serien l'amor, la compassió, l'alegria davant de la felicitat aliena i l'equanimitat. Però també n'hi podem afegir d'altres que ens resultin especialment necessaris o significatius, com ho podrien ser la gratitud, la tolerància o la generositat. Convé recórrer al complement de la meditació orientada perquè la unitat de la Consciència en què som, la qual es manifesta com a múltiple en els éssers diversos, però que no està dividida ni fragmentada, ens obliga a recordar que tots plegats ens afectem tothora, mútuament i a través de canals molt diversos.

La repetició mecànica i buida de bons desitjos no és probable que aconsegueixi res per ella mateixa, i sovint és una pèrdua de temps. Ara bé, quan es tracta d'expressions conscients, intencionals i sentides de debò, aleshores sortim d'allò que seria una simple fórmula ritual. En aquest cas sí que es produeixen conseqüències, queden afectades (orientades) les maneres en què pensem, parlem i obrem, perquè l'actitud actua. Alhora, fan neteja de les idees i expressions de signe contrari que hàgim interioritzat: "Aquest/a és una persona així o aixà", "Tant de bo ell/a pateixi algun dia tot el mal que m'ha fet", "No puc suportar la seva presència"...

En la meditació orientada es tracta de projectar en la ment el propòsit d'estendre aquests bon desitjos cap a tots els éssers, sense distincions ni condicions, independentment de la mena de relació que hi tinguem ―bona, dolenta o indiferent. El procediment que es segueix en la tradició vipassana consisteix a incloure, al principi o al final de la meditació, i de forma silenciosa i conscient, una declaració com ara aquesta:

"Que tots els ésser puguin viure bé, feliços i en pau. Que avancin en el seu camí de transformació espiritual. Que no hagin de patir cap mal. Que puguin aplegar tota la paciència, el coratge, la lucidesa i la determinació que els calgui per encarar i superar les dificultats, els problemes i els fracassos de la vida. Que puguin sortir-ne sempre amb integritat, generositat, compassió i saviesa."

Com en tantes altres ocasions en la meditació, no té cap sentit posar-se a analitzar intel·lectualment si aquesta proposta és efectiva o no ho és. Allò que cal és portar-la a la pràctica correctament i, després, observar quins són els resultats. La demostració de l'eficàcia només es pot trobar en els efectes.