22 de nov. 2011

Aventura I

La meditació no és una activitat monòtona. En el moment en què s'hi converteix vol dir que alguna cosa no rutlla en la nostra pràctica. Possiblement és que, per una raó o altra (analitzem-ho!), estem per sota del nivell d'atenció que el procés demana. Meditar és sempre una aventura perquè no podem preveure mai com anirà la propera sessió. A vegades sembla que tot flueix molt bé, sentim que aprofitem el temps i que mantenim un bon nivell de concentració. D'altres vegades, ens sembla que és un desastre, una pèrdua de temps, perquè la ment no para d'una banda a l'altra, o bé perquè caiem en estones buides en què desapareix completament l'atenció. Aquestes pujades i baixades poden desanimar a qui busqui un progrés uniforme i constant. Una mala notícia: no es pot garantir aquesta estabilitat; per tant, no tenim un referent fiable en l'anàlisi de cada sessió. Una bona notícia: no es pot garantir aquesta estabilitat; per tant, no ens hem de preocupar del resultat de cada sessió particular. El referent per a veure si avancem o no avancem es troba en la vida ordinària, la que es desenvolupa fora de les estones de meditació formal. És allà on hem d'observar si hi ha canvis, petits o grans, d'actitud, de comportament o de manera de veure les coses.

Pel fet de ser una aventura, en la meditació també hi poden haver temporades especialment dolentes. Això tampoc no ens hauria d'amoïnar. La meditació és un procés de neteja, de purificació de la ment, que pot dur a la superfície molta brossa i molt patiment soterrats. Quan això passa, i tard o d'hora és molt probable que passi, les estones de meditació poden ser especialment caòtiques o convulses. No ens ha d'espantar tampoc. Convé seguir amb el procediment habitual d'observar tots els processos sense cap interferència, els deixem que sorgeixin i desapareguin, sense incorporar-hi aferrament ni rebuig; i retornem a la respiració. Aquesta mala temporada passarà, després vindrà una època d'una major claredat i estabilitat. No hi ha cap raó per rendir-se o per pensar que ens hem perdut. Durant aquests períodes, doncs, ens caldrà posar-hi força ànim i confiança. Sempre, paciència.

16 de nov. 2011

Dolor o patiment

El dolor és sempre present a les nostres vides i ens pot afectar de formes diverses. En el cos, aquell produït per tota mena de trastorns,  malalties o accidents; en la ment, el que resulta, com ara, d'haver estat enganyats o perjudicats per algú en qui confiàvem, o bé el dolor per la pèrdua d'una persona molt estimada. Una part dels dolors possibles els podem evitar durant un cert temps, però no els podem evitar tots per sempre. El dolor és divers, variable; ve i se'n va. Madurar comporta reconèixer i acceptar aquesta presència ineludible.

El patiment està relacionat amb el dolor, però no és la mateixa cosa. El dolor sorgeix, el patiment és incorporat. El patiment sovint és el resultat d'oposar resistència al dolor. Es diferencia del dolor en què quan patim ens identifiquem amb el patiment, formem amb ell una unitat indissoluble. El patiment passa a ocupar el centre de la nostra existència i esdevé el rector dels pensaments i les actituds que adoptem, s'erigeix en gestor de les emocions i els sentiments que experimentem. El patiment és obsessiu, ens ofusca completament. És sostingut i s'alimenta d'ell mateix; acaba ocultant el nostre ésser vertader. 

A diferència del dolor, el patiment no és inevitable perquè depèn de la nostra actuació. Tenim recursos per a oposar-nos al seu domini: en reconèixer-lo podem negar-li el poder que exerceix sobre nosaltres. Aquí, la meditació hi té molt a veure. Ella fa créixer en el nostre interior l'estabilitat, el silenci i la llibertat, alhora que desemmascara i relativitza l'ego. D'aquesta manera, esdevé una aliada magnífica contra tota agressió que pugui desequilibrar-nos o sotmetre'ns.

4 de nov. 2011

Jiddu Krishnamurti

"La meditació no és un procés excloent, no rebutja, no erigeix resistència contra les idees invasores."

"La meditació és comprensió. En la comprensió hi ha pau, hi ha llibertat; quedeu alliberats d'allò que compreneu."

"Comprensió significa donar la transcendència adequada, la valoració adequada, a totes les coses. Quan la ment superficial no està quieta i tranquil·la no hi pot haver comprensió."

"Allò que genera la comprensió és el coneixement propi, la qual cosa significa ser conscient de cada moviment del pensament i dels sentiments, conèixer tots els estrats de la meva consciència, no tan sols els més superficials."

"Si de debò us voleu conèixer a vosaltres mateixos, rebuscareu en la ment i en el cor per conèixer tots els seus continguts, i quan no quedi cap intenció per conèixer, ho sabreu."

(La llibertat primera i última. Lleida: Pagès editors, 2005.)