"La meditació no és un procés excloent, no rebutja, no erigeix resistència contra les idees invasores."
"La meditació és comprensió. En la comprensió hi ha pau, hi ha llibertat; quedeu alliberats d'allò que compreneu."
"Comprensió significa donar la transcendència adequada, la valoració adequada, a totes les coses. Quan la ment superficial no està quieta i tranquil·la no hi pot haver comprensió."
"Allò que genera la comprensió és el coneixement propi, la qual cosa significa ser conscient de cada moviment del pensament i dels sentiments, conèixer tots els estrats de la meva consciència, no tan sols els més superficials."
"Si de debò us voleu conèixer a vosaltres mateixos, rebuscareu en la ment i en el cor per conèixer tots els seus continguts, i quan no quedi cap intenció per conèixer, ho sabreu."
(La llibertat primera i última. Lleida: Pagès editors, 2005.)
(La llibertat primera i última. Lleida: Pagès editors, 2005.)
"La meditació no és un procés excloent, no rebutja, no erigeix resistència contra les idees invasores."
ResponEliminaSi això és així, aquesta primera frase de Krishnamurti, no entra en contradicció amb totes les altres?
Com podem tenir coneixement propi, si som "una cosa" en transformació constant?
Gràcies, Climent.
EliminaCrec que no hi ha contradicció, encara que ho pugui semblar. Aquest coneixement propi no és intel·lectual, i no es té, es viu. És un adonar-se de les dinàmiques de la ment i del cos. En aquest adonar-se silenciós hi ha la comprensió del fet que no sóc res de tot això. Que tot es mou i canvia, tret d'aquesta consciència que ho observa sense cap intenció.
Gràcies, Josep.
EliminaEfectivament, no hi ha ningú per tenir res.
i si així és, qui s'adona de les dinàmiques de la ment-cos?
On resideix aquesta entitat observadora sinó en la ment-cos?
Quina diferència hi ha entre dir "no sóc res de tot això" o dir "sóc tot això" sóc aquesta cosa indesxifrable en constant moviment.
La "consciència que observa sense cap intenció" no és ella mateixa moviment?