La meditació no és una activitat monòtona. En el moment en què s'hi converteix vol dir que alguna cosa no rutlla en la nostra pràctica. Possiblement és que, per una raó o altra (analitzem-ho!), estem per sota del nivell d'atenció que el procés demana. Meditar és sempre una aventura perquè no podem preveure mai com anirà la propera sessió. A vegades sembla que tot flueix molt bé, sentim que aprofitem el temps i que mantenim un bon nivell de concentració. D'altres vegades, ens sembla que és un desastre, una pèrdua de temps, perquè la ment no para d'una banda a l'altra, o bé perquè caiem en estones buides en què desapareix completament l'atenció. Aquestes pujades i baixades poden desanimar a qui busqui un progrés uniforme i constant. Una mala notícia: no es pot garantir aquesta estabilitat; per tant, no tenim un referent fiable en l'anàlisi de cada sessió. Una bona notícia: no es pot garantir aquesta estabilitat; per tant, no ens hem de preocupar del resultat de cada sessió particular. El referent per a veure si avancem o no avancem es troba en la vida ordinària, la que es desenvolupa fora de les estones de meditació formal. És allà on hem d'observar si hi ha canvis, petits o grans, d'actitud, de comportament o de manera de veure les coses.
Pel fet de ser una aventura, en la meditació també hi poden haver temporades especialment dolentes. Això tampoc no ens hauria d'amoïnar. La meditació és un procés de neteja, de purificació de la ment, que pot dur a la superfície molta brossa i molt patiment soterrats. Quan això passa, i tard o d'hora és molt probable que passi, les estones de meditació poden ser especialment caòtiques o convulses. No ens ha d'espantar tampoc. Convé seguir amb el procediment habitual d'observar tots els processos sense cap interferència, els deixem que sorgeixin i desapareguin, sense incorporar-hi aferrament ni rebuig; i retornem a la respiració. Aquesta mala temporada passarà, després vindrà una època d'una major claredat i estabilitat. No hi ha cap raó per rendir-se o per pensar que ens hem perdut. Durant aquests períodes, doncs, ens caldrà posar-hi força ànim i confiança. Sempre, paciència.
Entenc, què si esperem algo amb el fet de meditar, és quan pot esdevenir el desànim? Què el meditar per si mateix no és adquisició de res, i que aquesta esdevé en el dia a dia, en un canvi d'actitud/comportament?
ResponEliminaEn parlar del desànim em referia, sobretot, a la frustració en què podem caure si esperem uns resultats específics i immediats. Tota persona té les seves circumstàncies, així, els efectes de la meditació es manifesten també de forma particular en cadascuna i en cada moment.
ResponEliminaEl meditar no pot ser mai un instrument per aconseguir un desig molt específic (com ara, aprovar unes oposicions). Tal com dius, treballa de forma global sobre la ment. Els canvis que opera es duen a terme, de forma progressiva, en com pensem, parlem i actuem; en com es modifiquen les actituds i els comportaments.
Gràcies, Isabel, per aquestes observacions.