Arreu som allà mateix. Correspon a aquest aquí que és en cadascun de nosaltres, sigui quin sigui el lloc del planeta en què es trobi el cos. En aquest sentit, podem adonar-nos que sempre estem situats en el mateix indret, perquè vagi on vagi el cos que som, sempre som en ell.
Tothora estem en l'instant present. Correspon a aquest ara en què cadascun de nosaltres, sigui l'hora i la data que sigui, es troba. En aquest sentit, podem adonar-nos que sempre experimentem el mateix moment, perquè tant si recordem el passat com si imaginem el futur, no podem fugir de l'ara.
Quina mena de vida sorgeix sota aquesta perspectiva? Puc acceptar-la? Vull provar-la?
Allò que busquem amb tant d'afany, es troba molt a la vora, a frec nostre; però no ens ho creiem. La paradoxa és que no ho veiem perquè és massa a prop. Per a reconèixer-ho fem com si es trobés més lluny en l'espai i en el temps. Així, ho projectem enfora i enllà. Ens fem a la idea que ho trobarem en algun lloc, en alguna persona, en alguna fita, més endavant en el temps. Quan, finalment, es faci visible, potser reconeixerem que aquell lloc, aquella persona, aquella fita, aquell moment, són un mirall. El camí és l'aprenentatge, l'acceptació d'allò que sempre hem estat.
Personalment, aquesta perspectiva, de aquí i ara, m'ha comportat el no patiment, l'eliminació de l'angoixa, del malestar vital que esdevé esperar a "aquella persona, aquella fita, aquell moment". Sovint he tingut malestar, patiment, angoixa per pensaments que no es corresponen amb res real que són dins meu tan sols. Aquí i ara, viure l'instant què és l'únic que "tenim". Del passat queden els records, en el aquí i ara, de l'anomenat futur són idees que "tenim" aquí i ara.
ResponElimina