2 de jul. 2012

Com són les coses?

Les coses no són de cap manera determinada, unívoca. Cada situació es manifesta oberta, polifacètica, i pot ser considerada de formes prou diverses. És cadascun de nosaltres qui hi posa un èmfasi o altre; qui les delimita i les simplifica a partir de les seves capacitats i expectatives i de tot allò, passat o present, que el condiciona. Sovint, aquesta interpretació immediata resulta una exigència pràctica inevitable, però no sempre. Convé, doncs, anar molt amb compte per destriar, primer, quan ho és i, segon, quina és la reducció que duem a terme en cada cas.

L'atenció manté oberta la possibilitat d'actuar d'una manera diferent, de formular-nos preguntes inèdites, de descobrir nous aspectes, de desafiar les rutines, les inèrcies, els hàbits... La consciència d'aquesta possibilitat creadora inherent a cada instant és una riquesa més enllà de tot preu. En canvi, passar-la per alt sistemàticament, o bé justificar-se amb expressions del tipus, "Ja tinc una edat en què...", "Sempre ho he (han) fet així...", "Aquestes coses no es poden canviar..." o "Si fos tan senzill ho faria tothom...", afegeix nous grillons a les cadenes que, sabent-ho o ignorant-ho, anem arrossegant.

A vegades les preguntes més senzilles costen molt de descobrir. A tall d'exemple: "Per què porto un rellotge lligat al canell?". Doncs resulta que me'n van regalar un quan era petita i em vaig acostumar a mirar-lo, tant, que vaig acabar creient que l'havia de menester per poder saber l'hora (El miro perquè el tinc, o el tinc perquè el miro?). O potser vaig veure que al meu voltant tothom en portava un, i jo no volia ser menys que els altres. Avui dia, tal vegada ja no em cal saber l'hora constantment i, quan l'he de saber, ja tinc altres llocs on veure-la o persones a prop a qui demanar-la. O potser no és així i, efectivament, em cal tenir un rellotge a la vista tot sovint. Sigui quina sigui la conclusió, pot valer la pena fer-se la pregunta. Si mai no me la faig, podria passar-me la resta de la vida passejant absurdament amunt i avall una maquineta del tot prescindible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada