És a dir, sense esperar res a canvi. Avui dia, de seguida relacionem gratuït amb quelcom que no requereix un pagament previ (gratis, de franc), però el terme no queda limitat als diners. Apunta cap a un acte perfet, plenament contingut en ell mateix, el qual no vol ser continuació ni inici de cap altra cosa.
Sembla que cada vegada resulta més inconcebible l'acte gratuït. Aquell que no és instrumental, que no té cap finalitat al darrere. Ens pensem que és una manera de fer pròpia de les criatures i dels beneits. L'esquema habitual en què ens movem diu, "fes A si vols aconseguir B i saps que A n'és una condició necessària". Si l'acció A no em servís per aconseguir B, ni cap altra cosa C desitjable, per què fer-la? I així passem els dies, entre càlculs i desigs, gestionant mitjans per assolir fins. Més o menys contents, quan els mitjans han estat eficaços (hem tingut èxit!); més o menys decebuts, quan no ha estat el cas (hem fracassat...).
Gratuït no és sinònim d'inútil o absurd. No significa inútil, perquè tot allò que fem, sempre acaba produint efectes. És inevitable, perquè com a éssers humans estem, dia i nit, en relació amb tot el nostre entorn. No significa absurd, perquè el sentit no habita exclusivament en l'àmbit de les transaccions interessades.
Saber escoltar. Sense estar a l'aguait del moment de rebatre, corregir, opinar o explicar res meu.
Saber donar. Sense esperar l'agraïment. Sense voler sentir-me generós. Sense fer-ho per obeir un deure.
Saber contemplar. Sense preguntes. Sense objectius. Sense conclusions.
La gratuïtat no és vana. Quan ens hem esgarriat ens assenyala com retrobar el camí perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada