28 de jul. 2012

Rutina

D'una banda, és cosa bona que la meditació vagi esdevenint una pràctica regular, quotidiana, integrada en el dia a dia. Que es dugui a terme a la mateixa hora i en un mateix lloc. Que acabi, doncs, essent una rutina.

D'altra banda, sobretot en els primers temps en què es medita i els fruits encara no han aparegut, la rutina té el perill de convertir la meditació en quelcom mecànic, buit de contingut. Si això passa, el risc és gran de desanimar-se i anar perdent l'interès inicial. És aquesta una de les causes que fan que part de les persones que han començat a meditar acabin abandonant la meditació.

Una bona manera de mantenir una rutina viva, plena de sentit, és no oblidar mai la motivació fonamental per la qual meditem. Aquesta motivació pot ser molt diversa, dependrà de cada persona i, potser, canviarà amb el temps; però, sigui la que sigui en cada moment, és important no perdre-la de vista. Quan anem a meditar es pot recordar aquesta motivació repetint dos o tres cops, parant atenció a cada paraula, una expressió que la reculli. Aquesta pràctica serà un preliminar a l'inici de la meditació, just quan ja tenim el cos estable i relaxat. Un exemple d'expressió per recordar és aquest: "Que sorgeixi tot l'amor, tota la compassió i la lucidesa que hi ha en mi, perquè pugui relacionar-me millor amb les persones i els altres éssers vius."

La repetició diària del pensament triat, en forma de propòsit de la meditació, va deixant també una empremta, un solc que ens orienta en la direcció que el pensament expressa. Ens dóna més obertura interior i reforça una disposició apropiada. Així, es contraposa als pensaments negatius i limitadors que ens ofeguen i afebleixen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada