"Quan et llances a la Realització, que no és altra cosa que resoldre les incògnites que la ment crea davant l'evidència que ja ets, has de conèixer què no és real en tu; capbussar-te en tu mateixa porta conseqüències, i la primera és que topes amb la impossibilitat de fer callar la ment. Si durant el dia no calla, no estarà callada quan seguis a meditar. Un altre impediment molt important és l'edifici conceptual que has construït per evitar adonar-te de la teva ignorància. Aquest castell fet amb tòpics, coneixements d'aquí i d'allà que t'estimulen, t'afecten emocionalment o desperten el teu interès intel·lectual, sorgeix davant teu quan intentes buscar-te en tu mateixa.
Hi ha moltes persones, moltíssimes, que practiquen la meditació durant anys i tot just són capaces de romandre trenta segons seguits sense pensaments. La meditació pot convertir-se en un altre hàbit entre els molts que hem adquirit; quan això passa, resulta inútil. Com podràs purificar la ment si no ho fas en les activitats quotidianes? Això s'assembla a aquell que va a missa els diumenges i, tot just en surt, segueix amb el mateix cor de pedra dels altres dies de la setmana.
Per d'adonar-te que ja ets, i mantenir-te conscient d'això tan natural, cal fer un esforç. No n'hi ha prou amb saber que ja ets, sinó que també has de ser en tot moment. Cada joc té les seves regles. L'Ésser demana un esforç addicional, a banda del que ens cal per dur a terme les coses que ens resulten habituals, i que sovint tractem d'una manera mecànica i amb molt poca presència. És un esforç d'atenció adreçat cap a l'interior de mi mateixa mentre estic actuant."
