14 de març 2013

Bengales II

L'orgull és un amor propi excessiu. La temeritat és un excés d'audàcia. L'obstinació, un excés de fermesa en els propòsits, en les decisions... Són desmesures, abusos. Desequilibris relatius a quelcom desitjable.

L'amor propi, l'audàcia i la fermesa són imprescindibles en la via interior.

En cada ocasió, com ho he de fer per prendre la decisió bona? No ho puc fer. Les coses bones i les coses dolentes són productes de la meva ment: elaboracions internes o assumpcions externes. Anomeno bo allò que ara em sembla bé (adequat, correcte, desitjable), i anomeno dolent allò que ara em sembla malament (inadequat, erroni, avorrible). 

Només governo la meva actitud i la meva intenció. Els resultats no són el fruit de la meva voluntat personal, estan immersos en la dinàmica d'interrelacions que abasta tot el món.

Jo no faig i desfaig, perquè res no comença ni acaba en mi. Participo en aquells fets que es duen a terme a través meu.

L'ego està al servei de les necessitats i interessos del cos. És creat i mantingut per la ment quan opera al servei de la vida del cos.

L'ego no és cap enemic a batre. La ment, tampoc. L'un i l'altra són expressió de l'Ésser; tot ho és. La via interior reorienta i focalitza la ment. Quan la ment es va tornant estable i clara, l'ego deixa de governar l'existència i, sense desaparèixer, cedeix el poder, abandona tot protagonisme.

2 comentaris:

  1. M'agradaria participar més en aquest bloc.
    Em semblen interessants els temes que es tracten, però a la vegada, m'és molt difícil respondre a les qüestions que es plantegen. Sovint són molt teòriques i no trobo la manera de fer-ne un comentari, tret de "Jo no ho experimento així. Dec estar molt lluny de tot. No sé com actuar davant les situacions que la vida em planteja."
    No hi ha una manera de fer més accessible a les persones que no tenim mestres, aquestes qüestions?

    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la intervenció, Noa.

    Això que tu apuntes, m'interessa molt, perquè a mi també m'agradaria que hi hagués més participació. M'ajudaria a contrastar la meva perspectiva o a enfocar-la millor, podria considerar aspectes importants que ara potser se m'escapen.

    La meva manera d'expressar-me (temes i forma) és la que és, i reflecteix el moment de la vida en què ara em trobo. Realment em costaria molt que fos d'una altra manera gaire diferent. Així doncs, et proposo que introdueixis tu aquest altre enfocament que t'agradaria veure reflectit en el bloc. Si tu concretes allò específic que t'interessa, t'afecta, et sorprèn, et costa o et plau, potser jo estaré en condicions de respondre-hi d'una manera menys "teòrica" o abstracta. No et puc garantir que me'n surti, però em comprometo a intentar-ho!

    ResponElimina