"La teva acció no ha de basar-se en la discriminació conceptual perquè aquesta acció no serà plenament lliure. La persona lliure percep les coses, però no l'enganyen els conceptes de les coses. Per què? Perquè quan mira les coses veu la seva naturalesa vertadera; quan percep les coses, penetra en la seva naturalesa interdependent.
Tot fenomen (sigui físic, filosòfic o psicològic) està desproveït d'identitat permanent. Ésser buit no és ésser no-existent, és estar mancat d'una identitat permanent.
Les nocions de no permanència, no identitat, interdependència i buit, han de ser considerades com mètodes i no pas com coneixements.
El concepte no és la realitat. I per què aquesta gran distància entre la realitat i el concepte? Perquè no hi ha discriminació en la realitat en si. Però la "realitat" en el món del concepte està plena de discriminacions: subjecte, objecte, jo, no-jo... La paraula buit, que significava absència d'identitat permanent, pren ara una altra significació: la imatge creada pel concepte no representa cap realitat, és imaginària. La realitat només és la realitat quan no està travada pel concepte. Allò que construïm amb els nostres conceptes no és la realitat.
El coneixement que no discrimina ni especula l'anomenem saviesa. Aquesta saviesa que és fruit de la meditació ens introdueix en el cor de la realitat."
[Fragments adaptats de Thich Nhat Hanh, Las claves del zen. Neo Person. Madrid, 2012.]
Interessant, la identitat necessaria per la materia i relacionar-nos... etc i a la vegada ens separa... interessant article, pel temps que corren. merci!
ResponElimina