Quan considerem el procés cap al despertar que passa per la meditació podem distingir dues maneres diferents d'entendre'l. Per a comparar-les farem una contraposició en la manera de procedir de dues arts: la pintura, d'una banda, i l'escultura, de l'altra.
Si entenem el procés segons l'esquema de la pintura tenim com a punt de partida la tela blanca, els colors i els pinzells. Aquesta tela blanca està sense colors. Per a obtenir el quadre que volem, sigui a través d'un model existent que volem reproduir o a través d'un model imaginari que hem concebut, hi hem d'anar afegint pintura, formes i colors. El quadre va sorgint progressivament amb cada traç que hi incorporem.
En canvi, si entenem el procés segons l'esquema de l'escultura, el punt de partida tradicional pot ser un bloc, com ara de fusta o de pedra, juntament amb martells, cisells i punxons, entre d'altres. La figura que es vol crear ha de sorgir de dins del bloc, per a això cal treure'n un excés de matèria. La figura desitjada apareix a mesura que eliminem parts o fragments del bloc.
En la meditació, l'esquema de la pintura ens porta per un camí equivocat. En aquest cas l'artista és el jo, el qual busca d'apropiar-se del procés per tal que aquest no el destrueixi. El procés i la meditació passen a ser un nou objectiu a aconseguir, quelcom a incorporar al jo per tal de reforçar-lo tot millorant-lo canviant-ne un aspecte o altre. D'aquesta manera, el jo no queda qüestionat i, de fet, augmenta el seu poder.
Quan adoptem l'esquema de l'escultura la situació és del tot diferent. No triem res de nou que hagi de ser incorporat a la vida que som. L'erosió continuada del bloc correspon a desfer-se del pes i la tirania d'aquest jo que ofega la figura que ja és en el bloc. L'artista ara és la consciència (la ment) i no pas aquest producte imaginari, però molt efectiu, que anomenem jo.
En les arts plàstiques no costa gaire distingir entre la pintura i l'escultura. En canvi, en les vies espirituals els dos esquemes tenen molts elements comuns. Atès que el jo sempre troba maneres de justificar allò que li convé, sembla que és gran i perillós el risc d'enganyar-nos, és a dir, de posar-nos a pintar mentre creiem que estem esculpint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada