Hi ha ocasions en què estar completament equivocat és menys perillós que tenir una part de raó. Quan l'error és prou evident resulta relativament fàcil de detectar i, per tant, s'obre la possibilitat d'una rectificació. No sempre podem desfer les conseqüències d'un error, però sovint podem deixar-lo enrere.
Tenir una part de la raó significa que es té una raó relativa, parcial. Qui es troba en aquesta situació ha constatat algun aspecte que és cert. Pot tractar-se d'una característica, una causa, una perspectiva... Quan l'error consisteix a tenir una part de la raó no sempre és fàcil sortir-ne. En aquest cas, sortir-ne significa veure que hi ha altres característiques o causes a tenir en compte, altres perspectives que també són adequades. Però la sortida pot quedar oculta, perquè qui té aquesta part de raó veu, i potser també sent, que allò que defensa és encertat, pertinent, i no està pas disposat a renunciar-hi sense lluita.
Quan una raó relativa es veu com una raó absoluta, i s'actua en conseqüència, es posa en marxa una dinàmica destructiva que genera més confusió, nous errors i, al capdavall, patiment. Potser és que tendim a donar massa importància a la nostra parcel·la de veritat, al "tenir raó", i ens convindria valorar més la comprensió, una visió més àmplia i integradora.
Si resulta que la veritat és un altre nom per a la realitat, sempre podrem incrementar el coneixement que en tenim; en canvi, les veritats completes, absolutes, queden fora del nostre abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada