10 de des. 2013

Practicar el bé

Desitjar el bé d'algú no costa gaire, encara menys si és algú proper. Practicar el bé ja ens costa més. Practicar el bé sense condicions és inusual, i fer-ho sempre així és a l'abast de molt poques persones.

No posar condicions al bé significa, entre d'altres coses, ser capaç d'ajudar algú a qui no havies pensat d'ajudar. Algú que potser ni coneixes i que es presenta de cop i volta amb alguna necessitat. Significa, especialment, ser capaç d'ajudar d'una manera que no pots triar i que potser, d'entrada, et resulta desagradable o inoportuna. Sovint volem posar condicions al bé, a l'ajut: escollir el destinatari (algú que consideres que sí que s'ho mereix), el moment, la forma i la mesura. En acabat, n'esperes un agraïment, que et reconeguin la generositat... És essencial tenir sempre present que personalment no ajudem mai ningú: l'ajut arriba sempre a través nostre, només en som els mitjancers.

El bé amb condicions, tot i que pot resultar beneficiós per a qui el rep, no ho és pas mai per a qui el practica. Encara no és un bé que surt d'un cor ben obert. Surt del cap, d'un pensament interessat que calcula i (potser) troba una manera més refinada de satisfer l'ego. Convé reconèixer aquests moviments i desemmascarar-los. Però no cal mortificar-se ni ésser massa sever amb ells. N'hi ha prou amb ser-ne conscient, amb no enganyar-se. Només podem avançar a partir del punt en què ens trobem. Practicar el bé condicionat és preferible a negar-se sistemàticament a ajudar. Però el bé condicionat hauria de quedar enrere definitivament si de debò estem compromesos a treballar per la llibertat vertadera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada