Parlar —i pensar— des del silenci vol dir fer-ho des del pit, en lloc de fer-ho d'una manera rutinària, des del cap.
Parlar des de dins et fa parlar sense córrer i sense voler apropiar-te de la conversa. Allò que dius ho dius des del teu ésser vertader, i no pas fent-te ressò d'algun estereotip que predomina, d'una emoció passatgera o d'opinions de segona mà.
Les paraules que sorgeixen del silenci potser alguna vegada no són veritat, en el sentit formal del terme, però sempre són autèntiques i mai no resulten buides o agressives. No es tracta de cap impostura més o menys solemne o encarcarada, com la d'aquelles persones que sembla que utilitzen l'altre per escoltar-se elles mateixes.
No tothom és capaç de parlar des del silenci, perquè l'ego pot oferir molta resistència. Les persones que hi han arribat no passen desapercebudes i ens mostren que és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada