Els dos termes, oposat i contrari, tendim a usar-los indistintament. El diccionari de l'IEC estableix que contrari significa "directament oposat, cosa que s'oposa radicalment a una altra", tot i que també indica que, en filologia i en filosofia, contrari vol dir que "presenta la major diferència possible respecte a un altre element del mateix gènere".
Quan utilitzem aquests dos termes donant per entès que l'oposició entre dos elements significa que s'enfronten i que existeixen per separat cadascun d'ells, estem donant un forma particular a la nostra experiència. Sense adonar-nos-en estem estructurant la nostra relació amb les coses del món a través d'una interpretació que no és pas un reflex neutre, directe, de la realitat. Així, per exemple, considerem el dia i la nit.
No hi ha dues entitats independents i contràries anomenades el dia i la nit. Hi ha un únic procés, relacionat amb el gir de la Terra sobre si mateixa, que comporta unes hores de claror natural, que anomenem dia, i unes hores sense claror natural, que anomenem nit. Però sense el dia no hi hauria la nit, i sense la nit no hi hauria el dia. D'altra banda, el procés és gradual, el pas de dia a nit i de nit a dia no és instantani; el dia i la nit estan entreteixits, es fusionen.
Les nocions dia i nit no ens resulten pas problemàtiques, ens podem entendre sense gaires dificultats, no ens cal filar prim. Observem, no obstant això, que hi ha altres oposicions que ens afecten molt més, ens condicionen per actuar d'una manera o una altra. Pensem, per exemple, en les oposicions, bo/dolent, just/injust, encertat/erroni o vertader/fals. Ens anem situant en allò que anomenem dolent, injust, erroni o fals, a mesura que ens allunyem d'allò que considerem bo, just, encertat o vertader. En cada cas, hi ha una única qualitat o propietat que es pot presentar en graus molt diversos.
Vist així, descobrim que no ens cal separar, rebutjar ni distingir res d'una manera absoluta, com si allò que anomenem dolent, injust, erroni o fals, tingués una existència ben definida i independent del seu oposat. Des del moment en què establim dos pols, els fenòmens flueixen oscil·lant de l'un a l'altre de maneres que, a vegades, no ens resulten comprensibles. La dificultat, però, no rau en allò que esdevé sinó en el marc d'oposició radical en què ho hem volgut encaixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada