Què he de fer?

A vegades ens trobem en situacions complexes en què no veiem gaire clar com hem d'actuar. Situacions en què sembla que es barreja allò que volem (sentim) amb allò que considerem correcte o adequat en una direcció o altra. El cas es pot complicar molt quan hi intervenen persones diverses d'àmbits potser diferenciats i amb les quals hi tenim relacions i lligams que no sempre són fàcils d'harmonitzar. Com podem decidir? Què ha de pesar més?

Els principis generals o les normes potser no ens ajuden gaire, perquè aquests principis i aquestes normes poden ser compatibles amb diverses opcions alhora. Ens aniria bé poder disposar d'algun recurs fiable que ens orientés clarament cap a una elecció determinada. A continuació presentem una proposta que està inspirada en la conveniència de viure sempre centrats en el moment present, conjuntament amb la força que té el pensament que la nostra existència és finita a l'hora de determinar què és allò realment important per a nosaltres.

El recurs a emprar, en forma de pregunta, seria aquest. Davant de la situació en què amb trobo ara, com actuaria (voldria actuar) si sabés que avui moriré? L'experiència mostra que apareix una resposta i que no triga gaire.

Quatre observacions que volen ser aclariments.

Primera, es tracta de deixar que sorgeixi una resposta a la pregunta sobre la situació concreta en què em trobo, no pas d'entrar en altres consideracions sobre com em sentiria davant de la mort imminent. Segona, no cal pensar tampoc en com és que sé que moriré avui. Tant és el motiu, podria ser una condemna a mort en un judici, la fase terminal d'una malaltia, el desenllaç en un segrest o qualsevol altra situació imaginable. Tercera, que aparegui una resposta a la pregunta no significa pas que ens resulti senzill de dur-la a la pràctica. Quarta i darrera. Aquest criteri de decisió pot no ser útil per a persones que estiguin molt tancades en elles mateixes. Les persones que estan gairebé del tot posseïdes pel rancor, l'odi, l'enveja, la supèrbia o qualsevol altra torbació greu és possible que davant de la presència de la mort sentin la necessitat d'actuar d'una manera encara més cega, més desesperada.

Aquesta és doncs la invitació. Com sempre, la seva presumpta validesa ha de ser contrastada en la pràctica. Això sí, no cal reservar aquest recurs per a ocasions especialment difícils. En el dia a dia ja sorgeixen moments en què sembla que quedem desbordats i reaccionem en consonància amb el malestar que ens domina. En aquestes ocasions, la pregunta pot també ser útil per avortar la dinàmica en què hem caigut (pena, irritació, ànsia, neguit, temor...), centrar-nos i poder respondre amb més consciència.