Pema Chödrön

"Quan tenia sis anys, una dona vella que seia al sol va proporcionar-me l'ensenyança bodhichitta [ment desperta, cor obert] essencial. Estava caminant a prop de casa seva un dia que em sentia sola, gens estimada i furiosa, i colpejava tot el que trobava. Bo i rient, va dir-me: "Noia, no deixis que la vida t'endureixi el cor."
     Aleshores vaig rebre aquesta ensenyança clau: podem deixar que les circumstàncies de la vida ens endureixin fins al punt que ens tornem cada vegada més ressentits i temorosos, o bé podem deixar que ens estovin i que ens facin més afectuosos i més oberts al que ens fa por. Sempre tenim aquesta alternativa."

"L'essència de la valentia és viure sense enganyar-se un mateix. De tota manera, no és tan fàcil observar amb sinceritat què fem. És clar que, al començament, mirar-nos nosaltres mateixos és incòmode i molest. A mesura que ens entrenem en la clarividència i la fermesa, veurem les coses que preferiríem negar —la crítica, l'arrogància i l'estretor de mires. No són pecats, sinó costums de la ment, temporals i mal·leables. Com més els coneguem, menys poder tindran. Així és com acabem confiant en què la nostra natura bàsica és extremament senzilla, lliure de les batalles entre bo i dolent."

"Un home va decidir d'entrenar-se en la paciència cada dia mentre anava a la feina. Va pensar que se n'estava sortint prou bé. Era pacient quan la gent el tallava. Era pacient quan li tocaven la botzina. Quan es posava neguitós perquè el trànsit intens el feia arribar tard, era capaç de relaxar-se amb la seva energia agitada. Ho feia bé. Aleshores, va haver d'aturar-se en un pas de vianants per tal que una dona pogués travessar. Ella caminava molt lentament. L'home practicava la paciència —deixant que els pensaments sortissin i connectessin amb la seva inquietud tan directament com fos possible. De sobte, la dona va tombar-se, va donar un cop al cotxe i va començar a escridassar-lo. En aquell moment, ell també va perdre la calma del tot i també va començar a escridassar-la. Aleshores va recordar haver sentit que, en practicar la paciència, veiem la nostra ira molt més clarament. Eren allà, dos estranys escridassant-se, i va comprendre l'absurditat i la tendresa de la situació."

"Confessa els teus defectes ocults.
Aproxima't al que creus repulsiu.
Ajuda els qui penses que no pots ajudar.
Abandona qualsevol cosa a la qual estiguis aferrada.
Vés als llocs que t'espanten."

     Consell del mestre a la iogui tibetana Machik Labdrön.

(Fragments adaptats de Vés als llocs que t'espanten, Pema Chödrön. Barcelona: Helios/Viena, 2001.)