En relació a l'entrada precedent (Rigdzin Shikpo) unes quantes persones m'heu comunicat que us havia generat una certa confusió. D'alguna manera sembla que es contradiuen diverses idees essencials que s'havien expressat abans en aquest espai. Això també ho ha manifestat un comentari publicat en el blog. D'entrada, us agraeixo aquestes observacions per l'interès que mostren en el tema. A continuació intentaré aclarir els malentesos i mostrar que no hi ha pas contradicció amb res essencial exposat fins ara. Es tracta, més aviat, d'una precisió important, però subtil, que possiblement jo no he sabut destacar abans d'una manera adequada.
Ja coneixem prou la rellevància que té el ser capaços de no deixar-nos arrossegar per les situacions. Que no ens desbordi la còlera, la por, l'excitació, l'angoixa, la tristesa... És per això que en la meditació, i fora de la meditació, es busca de desenvolupar la capacitat de distanciar-nos d'aquestes forces quan ens assalten. Una de les maneres d'introduir aquesta distància metafòrica és no afegir pensaments a la situació en què ens trobem. És a dir, acceptem l'impacte que les emocions i els sentiments produeixen en el cos i l'observem sense reaccionar, sense acompanyar-lo de cap discurs, de cap valoració. És precisament el discurs i la valoració allò que en multiplica l'efecte i ens acaba vencent.
Ara bé, aquesta manera de procedir no s'ha de confondre amb voler-nos aïllar d'allò que ha sorgit. No es proposa mai d'aixecar una mena de cuirassa o mur de protecció per tal que aquests embats no ens afectin. No volem tancar els ulls davant la situació, ni lluitar-hi en contra, ni fugir corrent. Volem acollir-la de cara tal com és, experimentar de ple en què consisteix i, alhora, quedar-nos només amb l'experiència. Aquesta és la pràctica que ens fa forts sense tornar-nos agressius, resistents sense perdre la flexibilitat. L'anomenen l'estratègia del guerrer compassiu. Exigeix consciència plena, la qual significa obertura amb lucidesa. Significa voler viure plenament la vida tal com es presenta, però sense deixar que l'ego imposi els seus interessos.
Certament, aquesta estratègia no és fàcil. Hi haurà ocasions en què ni tan sols la recordarem. Altres vegades sí que la recordarem, però serem incapaços de seguir-la. Finalment, algun cop la recordarem i podrem aplicar-la. Els èxits assolits la reforçaran i ens ajudaran en els propers reptes. Per anar-s'hi habituant ens recomanen de practicar-la sovint en situacions de baixa intensitat en les quals puguem sortir-ne vencedors. És així com guanyarem la confiança necessària per a poder lluitar amb èxit en situacions molt més punyents.
Ja coneixem prou la rellevància que té el ser capaços de no deixar-nos arrossegar per les situacions. Que no ens desbordi la còlera, la por, l'excitació, l'angoixa, la tristesa... És per això que en la meditació, i fora de la meditació, es busca de desenvolupar la capacitat de distanciar-nos d'aquestes forces quan ens assalten. Una de les maneres d'introduir aquesta distància metafòrica és no afegir pensaments a la situació en què ens trobem. És a dir, acceptem l'impacte que les emocions i els sentiments produeixen en el cos i l'observem sense reaccionar, sense acompanyar-lo de cap discurs, de cap valoració. És precisament el discurs i la valoració allò que en multiplica l'efecte i ens acaba vencent.
Ara bé, aquesta manera de procedir no s'ha de confondre amb voler-nos aïllar d'allò que ha sorgit. No es proposa mai d'aixecar una mena de cuirassa o mur de protecció per tal que aquests embats no ens afectin. No volem tancar els ulls davant la situació, ni lluitar-hi en contra, ni fugir corrent. Volem acollir-la de cara tal com és, experimentar de ple en què consisteix i, alhora, quedar-nos només amb l'experiència. Aquesta és la pràctica que ens fa forts sense tornar-nos agressius, resistents sense perdre la flexibilitat. L'anomenen l'estratègia del guerrer compassiu. Exigeix consciència plena, la qual significa obertura amb lucidesa. Significa voler viure plenament la vida tal com es presenta, però sense deixar que l'ego imposi els seus interessos.
Certament, aquesta estratègia no és fàcil. Hi haurà ocasions en què ni tan sols la recordarem. Altres vegades sí que la recordarem, però serem incapaços de seguir-la. Finalment, algun cop la recordarem i podrem aplicar-la. Els èxits assolits la reforçaran i ens ajudaran en els propers reptes. Per anar-s'hi habituant ens recomanen de practicar-la sovint en situacions de baixa intensitat en les quals puguem sortir-ne vencedors. És així com guanyarem la confiança necessària per a poder lluitar amb èxit en situacions molt més punyents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada