La meditació asseguts és bàsica en la pràctica diària, però no és suficient. La pràctica en la vida diària és important perquè molts de nosaltres dediquem poc temps a la meditació formal [asseguts]. No obstant això, hem de ser realistes amb allò que podem practicar.
La pràctica en la vida diària, tradicionalment anomenada "experiència post-meditativa", inclou tot allò que fem a part de la meditació formal. Trungpa Rimpoché solia dir que la meditació en la vida diària no és allò que la majoria de les persones creu. Sovint, es pensa que la pràctica diària consisteix a ser conscients del cos, les sensacions, les emocions i els estats mentals, tant de temps com es pugui. Aquesta idea no és del tot equivocada: aquests elements són la matèria prima de la pràctica. Però allò important és la manera en què els tractem.
Hem d'evitar de convertir-nos en observadors de la nostra experiència. Existeix una certa atracció superficial en ser un observador. [...] L'observador pot distanciar-se de les emocions i de les experiències doloroses. Pot ser que sentim que realment estem experimentant els pensaments, les emocions i els sentiments de manera clara i vívida, quan el cas és que n'estem separats. Però és com veure el món des de darrere d'un vidre; així mai no n'experimentarem la seva naturalesa vertadera.
Pot ser que durant un cert temps tinguem l'aparença d'una persona tranquil·la i equilibrada. Però és com agafar un tigre per la cua. Després d'una estona, l'emoció es fa massa forta i no podem continuar mantenint la sensació de divisió. Més tard, podem arribar a sentir una gran explosió emocional quan la sensació de separació s'ensorri completament. [...] Per què? Perquè hem estat treballant en termes de control i distància.
Fou Trungpa Rimpoché qui m'ho va fer veure. Em va dir que aquesta no era la forma correcta de treballar la lucidesa. Hem d'obrir-nos al fluir dels nostres pensaments i sensacions fins al punt que no hi hagi distància entre nosaltres mateixos i les nostres emocions. [...]
Diuen que allà on hi ha consciència sense la sensació de separació, les emocions no poden fluir sense control. Hauràs de comprovar per tu mateixa si això realment és així. Aquest és un dels axiomes del camí: si ens obrim a les situacions amb lucidesa i consciència, sorgirà una resposta compassiva de manera espontània.
La pràctica en la vida diària, tradicionalment anomenada "experiència post-meditativa", inclou tot allò que fem a part de la meditació formal. Trungpa Rimpoché solia dir que la meditació en la vida diària no és allò que la majoria de les persones creu. Sovint, es pensa que la pràctica diària consisteix a ser conscients del cos, les sensacions, les emocions i els estats mentals, tant de temps com es pugui. Aquesta idea no és del tot equivocada: aquests elements són la matèria prima de la pràctica. Però allò important és la manera en què els tractem.
Hem d'evitar de convertir-nos en observadors de la nostra experiència. Existeix una certa atracció superficial en ser un observador. [...] L'observador pot distanciar-se de les emocions i de les experiències doloroses. Pot ser que sentim que realment estem experimentant els pensaments, les emocions i els sentiments de manera clara i vívida, quan el cas és que n'estem separats. Però és com veure el món des de darrere d'un vidre; així mai no n'experimentarem la seva naturalesa vertadera.
Pot ser que durant un cert temps tinguem l'aparença d'una persona tranquil·la i equilibrada. Però és com agafar un tigre per la cua. Després d'una estona, l'emoció es fa massa forta i no podem continuar mantenint la sensació de divisió. Més tard, podem arribar a sentir una gran explosió emocional quan la sensació de separació s'ensorri completament. [...] Per què? Perquè hem estat treballant en termes de control i distància.
Fou Trungpa Rimpoché qui m'ho va fer veure. Em va dir que aquesta no era la forma correcta de treballar la lucidesa. Hem d'obrir-nos al fluir dels nostres pensaments i sensacions fins al punt que no hi hagi distància entre nosaltres mateixos i les nostres emocions. [...]
Diuen que allà on hi ha consciència sense la sensació de separació, les emocions no poden fluir sense control. Hauràs de comprovar per tu mateixa si això realment és així. Aquest és un dels axiomes del camí: si ens obrim a les situacions amb lucidesa i consciència, sorgirà una resposta compassiva de manera espontània.
(Text adaptat de No mirar hacia otro lado, Rigdzin Shikpo. Novelda: Ediciones Dharma, 2012.)
M'agradaria que m'aclarissis els darrers dos paràgrafs, doncs em confonen més que no pas altra cosa. Ens hem de separar per observar-nos i fer-nos o esdevenir conscients? Hi ha d'haver control? Sorgeix la resposta de manera espontània quan ens obrim. Què vol dir aquest obrir-se, sinó és distanciar-se?
ResponEliminaGràcies,
Moltes gràcies, David, per les preguntes. Com que per a respondre-les com cal necessito una mica més d'espai que el d'un comentari, publicaré una entrada a continuació d'aquesta.
Elimina