17 de maig 2014

Huang Po - Hui Hai

Les persones ordinàries es lliuren al pensament conceptual basat en fenòmens externs, d'aquí ve que experimentin desig i aversió. Per a eliminar els fenòmens externs n'hi ha prou amb abandonar el pensament conceptual. Quan aquest acaba, els fenòmens externs queden buits; i quan aquests són buits, el pensament s'atura. Però si intentes eliminar l'exterior sense haver aturat abans el pensament conceptual, fracassaràs, únicament aconseguiràs incrementar la capacitat de trasbalsar-te que tenen aquests fenòmens.

Si vols entendre-ho, sàpigues que la comprensió instantània arriba quan la ment ha estat depurada de tota la confusió generada per l'activitat mental que conceptualitza i discrimina. Qui busca la veritat a través de l'intel·lecte i l'aprenentatge cada vegada se n'allunya més. Fins que no aturis els pensaments que es bifurquen aquí i allà, fins que no abandonis els pensaments de cerca d'alguna cosa, fins que la teva ment no es mantingui immòbil com la fusta o la pedra, no et situaràs en el camí correcte.

(Extret de The Zen teaching of Huang Po. Traducció de John Blofeld. New York: Grove Press, 1958.)



El mal sorgeix de la ment, i és la ment qui el pot vèncer.

Ja és en tu tot allò que et cal. Què cerques, inútilment, a fora?

(Extret de Zen teaching of instantaneous awakening, Hui Hai. Traducció de John Blofeld. Totnes, Devon: Buddhist Publishing Group, 2007.)

6 de maig 2014

Trampa

Sóc del parer que una de les circumstàncies que més ens dificulten la meditació és un malentès que tenim molt assumit i que depèn del llenguatge, de com relacionem i interpretem les paraules. Potser no em serà fàcil expressar-lo perquè, per a referir-m'hi, estaré usant el mateix llenguatge que ens confon!

Es tracta de la convicció segons la qual sempre que som conscients que volem fer alguna cosa cal que la dirigim, que la duguem a terme executant unes determinades accions en una determinada seqüència. És cert que podem actuar d'aquesta manera, si ens ho proposem, però no és la forma en què actuem habitualment. Per exemple, imaginem que som a casa llegint una novel·la asseguts en una butaca i, de sobte, notem que tenim força set. Deixem el llibre al seient i, sense que cap pensament dirigeixi les accions que ara vindran, anem cap a la cuina, obrim un armari, prenem un got, obrim la nevera, agafem una ampolla determinada, l'obrim, omplim el got i bevem. Tot això és ben possible que sigui dut a terme mentre la ment es manté ocupada rememorant la darrera escena de la lectura que teníem entre mans.

Passo ara a la meditació. En ella volem deixar anar tot allò que es presenti. Això vol dir, com ja sabem prou, reconèixer què ha aparegut (sigui un pensament, una sensació, una emoció o una percepció), acceptar-ho tal com és en aquell moment i, tot seguit, abandonar qualsevol observació (comentari, anàlisi, descripció, judici...) que se'ns pugui acudir. L'element important aquí, i que relaciono amb el paràgraf precedent, és que aquesta resposta s'ha de dur a terme sense que cap part en nosaltres la dirigeixi, la gestioni. El reconeixement, l'acceptació i l'abandonament han de succeir sense un jo que ho faci. Tan sols ha de ser present la consciència que testimonia com es desplega el procés. Mentre per damunt de la resposta hi hagi un jo que manifesta la voluntat de reconèixer, acceptar i abandonar, no estem aconseguint aquest deixar-ho anar tot que constitueix la meditació. 

La trampa en què hem caigut és que l'expressió "Medito" resulta, en l'ús del llenguatge, del tot equivalent a l'expressió "Jo medito". Però, a nivell d'experiència viscuda, les dues expressions corresponen a dues situacions completament diferents. Només cal adonar-se que quan considerem la pràctica de la meditació, la segona expressió indica una simple imitació teatral d'allò a què es refereix la primera.

Així doncs, el missatge és que hem de preparar-nos perquè la meditació vagi tota sola. Sense assolir aquesta fita no hi haurà canvis profunds. Aquesta disposició sovint ens costa molt perquè, conscientment o inconscient encara volem dirigir la meditació. No ens decidim a rendir-nos del tot, fins al punt que s'esfondri completament l'estructura del jo que hem edificat al llarg dels anys. Aquest jo que, sempre que està despert, imposa la seva intervenció en les coses, com si sense ell res no fos possible.