L'alliberament no rau en res que sigui positiu i real, ja que això no és possible, sinó en la destrucció del que és negatiu, del que obstrueix la nostra visió de la veritat. Quan aquesta obstrucció, que és la ignorància, s'elimina, és tan sols com aixecar la parpella, fet que no suposa cap pèrdua per a l'ull.
És només la nostra ignorància la que ens fa pensar que el jo, com a jo, és quelcom real que té el seu significat complet en ell mateix. Quan prenem aquesta visió errònia del jo, provem de viure de tal forma que el jo sigui l'objectiu últim de la nostra vida. Aleshores estem abocats a la decepció, com l'home que pretén arribar al seu destí aferrant-se a la pols del camí. El nostre jo no té forma de retenir-nos, atès que la seva pròpia naturalesa és passatgera; i en aferrar-nos a aquest fil del jo que passa pel teler de la vida, no deixem que serveixi per a la roba en la qual està essent teixit.
***
[...] la funció de la nostra ànima no és aconseguir Déu ni utilitzar-lo per cap propòsit material. Tot el que podem aspirar és a esdevenir més i més u amb Déu. En la regió de la naturalesa, que és la regió de la diversitat, creixem adquirint; en el món espiritual, que és la regió de la unitat, creixem perdent-nos, unificant-nos.
***
La manca d'amor denota un cert grau d'insensibilitat perquè l'amor és la perfecció de la consciència. No estimem perquè no comprenem, o més ben dit, no comprenem perquè no estimem. Perquè l'amor és el significat últim de tot el que ens envolta. No és un mer sentiment, és la veritat, és la joia que rau en l'arrel de tota creació.
(Extret de Sadhana. El sentit de la vida. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2013.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada