9 de gen. 2015

Mooji

Qui pateix? Roman en silenci, vés endins i fes un seguiment de qui pateix. És real? És tangible? La pots tenir a la vista? Quan aquesta pregunta et mossegui, observa la tendència a endormiscar-te, o a que l'atenció s'adreci sobtadament cap a alguna activitat banal. Aquestes són les reaccions comunes, un tipus d'evitació de l'ego. És com si llencés una pedra a uns matolls per a distreure't i evitar així que el detectis. No t'allunyis de la tasca i no abandonis la recerca! Enfoca l'atenció per a localitzar qui pateix. Així descobriràs que no hi ha ningú que pateixi. És la idea que tens de tu mateixa la que, aparentment, pateix.

                                                                  ***

Allò que atrapa la teva atenció es converteix en la teva experiència. Hi ha una mena d'hàbit, de facilitat per involucrar-se, i el resultat és que sents que ets algú. L'atenció se'n va a causa de l'hàbit. Crec que totes les preguntes al voltant de l'espiritualitat es redueixen a aquest punt: la inclinació a identificar el nostre ésser conscient amb la personalitat i, a partir d'aquesta identificació, patir.

                                                                  ***

El meu Mestre solia dir: "No et cal res per a ser feliç. Et cal alguna cosa per a estar trist." Mentre estiguis interessat en el món de les coses, la pau continuarà defugint-te. Si l'ego es manté present, sempre sentiràs la necessitat d'un altre viatge, d'un altre llibre, d'un altre curs, d'una altra oportunitat o d'un altre dia. La teva visió està conformada i influïda per la ment condicionada. Per tant, sempre sembles estar a un pas, dos, o tres de tu mateix, de la teva meta. Certament, això no és veritat, però sentiràs que ho és perquè poses allò que tu ets al final d'algun esforç.

                                                                   ***

La ment és com el vent, l'ésser és com l'espai. L'estil del vent és vagarejar, aquesta és la seva naturalesa. Però l'espai, essent infinit, no es mou. Tu ets com l'espai, sense forma i il·limitat.

                                                                    ***

Assoleixes el guany més gran quan ja no queda ningú en tu que hagi d'assolir res de res.

                                                                    ***

Allò que busques és el lloc des d'on ho busques.


(Extret de Antes de Yo Soy. Barcelona: Ediciones El Grano de Mostaza, 2012.)

2 comentaris:

  1. És cert que quan et rendeixes ets sents en pau, et sents lliure. Malauradament, hem posat tantes condicions a la nostra existència que no sabem com començar.

    Si ens creiem gaire el personatge que representem, esdevenim els seus esclau. Ens fa por el que pugui venir, sovint vol dir deixar anar, i el jo té por.
    Que bé quan no hi hagi ningú que hagi d'assolir res.

    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació22 de març de 2015 a les 2:21

      Gràcies, Noa.

      Sí, les condicions imposades apareixen com la dificultat principal. De fet, la rendició és precisament la renúncia a les exigències.

      Que "ja no quedi ningú" significa que s'han abandonat les distincions i les diferències.

      Elimina