En el nucli de la recerca espiritual hi ha l'assoliment de la capacitat per a rendir-se sense condicions. Aquesta és l'única victòria possible.
La rendició sense condicions significa, sobretot, reconèixer que tot sol no me'n surto. Significa acceptar el poder superior (la Font) i confiar-hi sense reserves. Si la rendició és completa i sincera no quedarà desatesa.
Acceptar que jo no sóc qui promou les accions que duc a terme. Només en sóc l'instrument. Elles operen a través meu. Jo tan sols puc facilitar-les o obstruir-les. Si no les facilito lliurement, em seran imposades a través dels mitjans adients. L'obstrucció consisteix a interposar-hi les exigències de l'ego. L'acceptació implica que tampoc no sóc amo dels resultats d'aquestes accions.
Confiar-hi vol dir deixar sempre en les seves mans la gestió de les situacions, de les més simples a les més complexes. Abandonar tot desig d'imposar unes preferències, una marxa determinada als esdeveniments. Vol dir descarregar la ment de tot allò que comporta tancament personal, separació, i assumir que en cada moment esdevé allò que més em convé atendre.
Benvolgut jm: em resulta quelcom estrany el concepte "la font", potser perquè em suggereix algun tipus de divinitat i m hi sento més aviat en contra d aquest concepte. També i per motius similars em sorprèn l adjectiu "superior"
ResponEliminaEns ho podries explicar quelcom més?
un altre cop gràcies per tot allò que comparteixes en aquest blog
Gràcies, Jin, pel teu interès.
EliminaLa Font és un dels noms tradicionals per al fonament (la condició de possibilitat) de tota existència. Allò que es desplega, expressa o manifesta en cada existència particular. No cal pensar necessàriament en divinitats. Déu és un altre dels noms. També es pot anomenar Vida.
En l'ús que en faig no denota mai una realitat externa, separada del món o de tots nosaltres i la resta dels éssers. És immanent i omnipresent.
El "poder superior" no correspon a altra cosa.
Bon dia.
ResponEliminaHe experimentat "la rendició".
Sovint triguem massa a adonar-nos que quan confiem, les coses es resolen molt millor i el que segueix és una sensació de pau, amor i agraïment. Cal no confondre-ho amb la no implicació.
Gràcies,
Així deu ser, Alba. Així ho has viscut i així ens ho han expressat aquells i aquelles que s'han establert en aquest estadi de reconeixement de què som, més enllà de la persona que es mostra.
EliminaFelicitats!