23 de maig 2015

Eileen Caddy

8 d'agost

A mesura que aprens a acceptar la Meva voluntat i a caminar pels Meus senders, començaràs a conèixer el sentit de la pau i l'harmonia internes. L'amor omplirà el teu cor, la teva comprensió creixerà, et tornaràs més oberta, més tolerant, i veuràs amb més claredat que hi ha molts camins que porten fins a Mi. Aprendràs a viure i a deixar viure, i ja no tindràs el convenciment que el teu camí és l'únic que hi ha. No tornaràs a ser dogmàtica respecte a res, sinó que d'una manera callada i confiada seguiràs el teu camí sabent que és el que et convé a tu. No intentaràs tornar a canviar les altres persones, sinó que aprendràs a viure de tal manera que aquestes persones voldran saber què és allò que tu tens i elles no. No oblidis mai que pots ensenyar molt més a través de l'exemple. Si fas la Meva voluntat en silenci, això tindrà molt més efecte sobre la humanitat que si pronuncies moltes paraules meravelloses que vénen de les altures però deixes de viure allò que prediques.

9 de setembre
 
Si una ànima intenta obtenir tant com pot de la vida sense donar, no serà capaç de trobar una felicitat autèntica i duradora, perquè allò que procura satisfacció i una alegria profunda és pensar en els altres i viure per als altres. Ningú no pot viure per a si mateix i ser feliç. Sempre que et trobis amb una sensació de malestar i insatisfacció en la vida, pots estar segura que això és degut al fet que has deixat de pensar en altres persones i t'has enredat massa en tu mateixa. La manera de canviar és començar a pensar en algú altre i en fer alguna cosa per als altres fins que el jo sigui completament oblidat. Hi ha tantes ànimes necessitades que sempre veuràs la manera d'ajudar algú que tens a prop. Així doncs, per què no obres els ulls i el cor i permets que la llum et mostri el camí i l'amor guiï els teus actes?


(Text adaptat de La voz interior. Barcelona: Ediciones Luciérnaga, 2012.)

22 de maig 2015

Imatges

La Gràcia és expressió en mi del meu jo vertader. La Gràcia sempre hi és, sempre actua; com la gravetat, que tot ho atrau en tot moment. Però així com de l'atracció de la gravetat només en som conscients quan caiem o bé quan alguna cosa ens cau de les mans, de la Gràcia ens n'adonem només quan estem en silenci, oberts de cor i de ment.

Els raigs de sol no són el sol, però són sol. No poden existir sense ell. De manera semblant, nosaltres no som la Font de vida, sinó l'existència que en brolla, i sense ella no seríem.

Els rius avancen cap el lloc d'on prové l'aigua, el mar. A vegades lentament i calmats, formant meandres. Altres, veloços i agitats, entre les pedres o creant salts d'aigua. Podem veure'ns com un embassament que obstrueix, durant un temps, el fluir de l'aigua. Ja sabem que si plou molt, i seguit, l'embassament no podrà suportar la pressió i caldrà obrir les comportes per deixar que l'aigua segueixi el seu curs. Cas contrari, la pressió de l'aigua rebentaria la presa. Però també podem veure'ns com aigua del riu (que és riu), amb un destí final clar i que s'adapta perfectament al terreny en què llisca en cada instant.