22 de maig 2015

Imatges

La Gràcia és expressió en mi del meu jo vertader. La Gràcia sempre hi és, sempre actua; com la gravetat, que tot ho atrau en tot moment. Però així com de l'atracció de la gravetat només en som conscients quan caiem o bé quan alguna cosa ens cau de les mans, de la Gràcia ens n'adonem només quan estem en silenci, oberts de cor i de ment.

Els raigs de sol no són el sol, però són sol. No poden existir sense ell. De manera semblant, nosaltres no som la Font de vida, sinó l'existència que en brolla, i sense ella no seríem.

Els rius avancen cap el lloc d'on prové l'aigua, el mar. A vegades lentament i calmats, formant meandres. Altres, veloços i agitats, entre les pedres o creant salts d'aigua. Podem veure'ns com un embassament que obstrueix, durant un temps, el fluir de l'aigua. Ja sabem que si plou molt, i seguit, l'embassament no podrà suportar la pressió i caldrà obrir les comportes per deixar que l'aigua segueixi el seu curs. Cas contrari, la pressió de l'aigua rebentaria la presa. Però també podem veure'ns com aigua del riu (que és riu), amb un destí final clar i que s'adapta perfectament al terreny en què llisca en cada instant.

2 comentaris:

  1. Gràcies de nou per compartir amb nosaltres , josep maria

    Diu el tòpic que una imatge val més que mil paraules. Això em fa pensar si, comptat i debatut ,les paraules no han fet més mal que bé a la humanitat

    Sembla que el llenguatge acompanya el desenvolupament del pensament; però també la creença en tòpics, les ideologies, el pensament lògico racional restrictiu.

    Els mestres ens dieu que de forma natural ho tenim tot (o casi) a favor de retornar al nostre curs “espiritual” (com el curs del riu). Però tan sovint ens sentim tan embassats o en enredats en pensaments (i sentiments) en el fons absurds...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació28 de maig del 2015, a les 16:54

      Gràcies, Jin, per les teves observacions.

      Coincideixo amb tu en què llenguatge i pensament mentenen una relació molt estreta. Pensem dins del llenguatge.

      D'altra banda, el llenguatge pot ser sanador, pot expressar gratitud i compassió, ajuda a entendre's, ordena el món... Alhora, pot maleir, trair, enganyar o condemnar. Tot junt i moltes coses més. El cas és que vivim en el llenguatge, per a nosaltres no és una opció.

      Dit això, és cert que en totes les vies espirituals, el llenguatge té un valor molt relatiu. És útil al principi, però a partir d'un cert moment fa més nosa que servei. Allò essencial és silenciós, intuïtiu, perquè no pot ser mai limitat ni reduït a conceptes.

      Elimina