22 de juny 2015

Aldous Huxley

Parlar sense mesura i indiscriminadament és moralment dolent i espiritualment perillós. [...]

Si analitzem les paraules que deixem anar al llarg d'un dia qualsevol, ens adonarem que la majoria es podrien classificar en tres grups principals: paraules inspirades per la malícia i la poca caritat envers els nostres semblants; paraules inspirades per la cobdícia, la sensualitat i l'amor propi; paraules inspirades per la pura imbecil·litat i pronunciades sense solta ni volta, simplement per fer un soroll que ens distregui. [...] 

Totes aquestes paraules vanes, tant les ximples com les egocèntriques, així com les poc caritatives, esdevenen obstacles en el camí del coneixement unitiu del fons diví, una dansa de pols i mosques que enfosqueix la llum interior i exterior. La cura de la llengua (que també és, evidentment, una cura de la ment) no és només una de les mortificacions més dificultoses i penetrants; també és la més fructífera.

(La filosofia perenne. Lleida: Pagès editors, 2008.)

2 comentaris:

  1. gràcies josep maria

    aquest text m’ha fet recordar un meravellosa conversació entre humpty-dumpty i alícia a “alice in wonderland”, sobre el sentit de les paraules. al final en humpty-dumpty tanca el tema insinuant que el significat de les paraules depèn de qui mana… cadascú que s’ho prengui com vulgui!

    ResponElimina