27 d’ag. 2015

Ping-pong

Quan es juga a ping-pong (o a altres jocs de pala o raqueta, com ara el tennis o el pàdel) es tracta de tornar sempre la pilota al jugador que hi ha a l'altre costat de la xarxa. Jugar a ping-pong, doncs, passa per mirar de retornar la pilota cada vegada que arriba al nostre camp. En el cas de la competició, no només retornar-la, sinó col·locar-la de tal manera que a l'altre jugador li resulti difícil fer el mateix i, en el millor dels casos, no pugui. Però considerem ara el cas de jugar a ping-pong sense competir.

La forma de vida que predomina entre nosaltres comparteix l'essència del jugar a ping-pong. Pilota que ens arriba, pilota que volem retornar. És a dir, reaccionem sempre davant de tot allò que ens afecta. Amb diversos graus i matisos, la reacció bàsicament és de tipus favorable, desfavorable o indiferent. La ment processa tot allò que li arriba i ho retorna després d'haver-ho passat pels seus filtres (els de cadascú).

Aquesta forma de conducta certament és molt útil en determinades circumstàncies on la supervivència demana una actuació ràpida i decidida. Per exemple, quan notem que ens cremem o davant d'una agressió física. També hi entren aquí comportaments com ara aturar-nos sistemàticament quan conduïm i apareix un semàfor amb el vermell il·luminat.

No obstant això, en la major part de les situacions ordinàries en què ens trobem cada dia, no cal ni la urgència de protegir la vida ni l'automatisme propi de la frenada davant del semàfor vermell. Podem retardar la reacció, podem deixar que la situació es desplegui tal com és, sense interferir-hi immediatament amb la interpretació apressada que hem improvisat o recollit de la memòria a partir d'experiències passades. Hi poden haver raons importants per a la pausa. Com ara, no tenir clar què convé més, o voler disposar de més informació o estar massa trasbalsats, nerviosos, cansats, tristos, enfadats o espantats.

No és obligat viure tothora com si juguéssim a ping-pong. Podem descansar, deixar anar la pala una estona i continuar més tard, quan hi vegem més clar i la reacció hagi guanyat consciència. Aleshores, ja no serà una reacció, haurà esdevingut una resposta.

3 comentaris:

  1. Aquest exemple em va molt bé, Josep M.

    A vegades, sembla que necessàriament has de respondre davant les situacions i prens una decisió sense gaire bé escoltar ni escoltar-te.

    Em costa molt no implicar-me en les situacions en les quals em trobo.
    M'he adonat que quan deixo passar un temps, no necessàriament llarg, les coses acaben prenent un altre caire.
    Puc deixar la pala - la situació - i descansar. En algun altre moment, la situació apareix de manera diferent, més clara i tot és més fàcil. Sobretot, el que canvia és la sensació amb la qual prens la decisió o respons. Et sents més segur i en harmonia.

    De fet, les situacions també estan canviant. El més important és com et sents responent i, per tant, molt millor no deixar-te arrossegar.

    Bona jugada!
    Gràcies,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació9 de setembre de 2015 a les 14:17

      Gràcies, David.

      Així és. En el món tot està canviant, constantment i arreu. També en el nostre cervell. Cada segon neix l'oportunitat de veure (entendre, interpretar, integrar) d'una altra manera allò que tenim al davant. Per això sovint ens hem de penedir de la precipitació.

      Elimina
  2. Com bé explica en jm aquesta forma de resposta ens ha permès com a espècie sobreviure i expandir-nos i està profundament implantada en el nostre sistema nerviós ( l'exemple més clar són els reflexos, sospito que moltes de les nostres reaccions de les quals estem parlant no són massa més que reflexos amb una mica d'ingredient d'alguna altra cosa )

    Respecte a les "meves" reaccions precipitades, provaré de veure-les d'aquesta manera: automatismes d'espècie que s'han desencadenat molt propers a mi. Si per un motiu de proximitat hi puc fer quelcom més ho faré, i sinó: ho observaré ( observació afavorida per aquesta entrada i els comentaris posteriors, agraït per una cosa i l'altre )

    Dit això: em congratulo i m'anima el testimoni del david

    ResponElimina