Ens ha estat dit que en els éssers humans de llibertat veritable només n'hi ha una: la llibertat d'escollir entre deixar que la Vida es desplegui tal com es presenta en cada moment, o bé oposar-hi alguna forma de resistència. Ens ha estat dit, també, que tota forma de resistència és inútil, en el sentit que el desplegament continuarà de la mateixa manera, amb l'afegit que destruirà tota resistència que trobi pel camí.
A banda d'aquesta elecció, no n'hi ha cap altra de lliure. Les tries aparents que duem a terme en el món ens semblen exercicis de llibertat, però no ho són pròpiament perquè apareixen com a expressió dels desitjos, les aversions, els temors, les múltiples influències externes i les inclinacions innates que ens dominen. Tots aquests factors tenen molta força i no els hem pas triat lliurement, s'imposen en nosaltres i determinen què decidim en cada moment.
Ens pot semblar que sorgeix aquí una situació paradoxal, segons la nostra perspectiva ordinària de la llibertat, en què quan exercim adequadament l'única llibertat de què disposem resulta que renunciem a voler imposar la nostra voluntat. En realitat, aquesta paradoxa aparent es desfà tan aviat com comprenem que deixar actuar la Vida en nosaltres comporta abandonar la il·lusió que som individus autònoms i autosuficients. Quan perdem la por a no ser ningú i deixem anar aquest control a què ens aferrem inútilment, i en contra nostra, resulta ser que cada cosa es va col·locant al seu lloc i que tot allò que convé fer es va fent tal com escau. No només, doncs, no quedem aturats enmig dels quefers quotidians, sinó que tot avança amb una dinàmica pròpia, molt més senzilla, de la qual ens podem despreocupar completament, tan sols ens cal percebre-la i respectar-la. Podem expressar-ho dient que la Vida sap molt millor que nosaltres què ens convé; a canvi, només demana que no ens en vulguem desentendre de cap manera.
Em sembla molt interessant tot això.
ResponEliminaÉs cert que quan ens deixem guiar per la vida, tot és més lleuger. No diré fàcil, a mi mai em resulta res gaire fàcil!. Però sembla que tot acompanya.
Tampoc és fàcil de veure que no som una individualitat autònoma, però és bonic pensar que som part de l'U, del Tot, ...
Gràcies
Gràcies, Noa.
EliminaLa pròpia idea de dificultat ("res no em resulta gaire fàcil") va lligada a la creença que som una individualitat autònoma. A mesura que aquesta il·lusió s'afebleix, desapareixen les dificultats, perquè ja no es manté un algú que tingui problemes.
Més que veure'ns com una part del Tot (l'U, la Realitat...) m'agrada més considerar que en som expressió o manifestació. La paraula part, novament remet a quelcom particular i distingible. No som un trosset de res. Som plenament en allò que veritablement és.