La proposta de les tradicions espirituals és que l'essència de l'ésser humà, com a expressió de la Font de Vida, és consciència, pau, felicitat, silenci, amor. Totes elles són facetes diferents amb què podem copsar aquesta Font en nosaltres. Si deixem de banda les psicopaties, els trastorns greus, podem dir que el mal apareix en el món quan ens allunyem d'aquesta naturalesa essencial, quan ens hi girem d'esquena i comencem a actuar com a individus aïllats i independents que persegueixen a cegues les satisfaccions personals. El mal seria doncs resultat d'aquest oblit i de l'actuació centrada en l'ego que se'n deriva. Ell mateix no tindria substància perquè és només una negació, un allunyament del bé. Tal com la foscor, que no és per si mateixa sinó que és deguda a l'absència de llum.
Aquesta concepció permet explicar com és que en el món hi sorgeixen actuacions cruels o malintencionades que ens resulten difícils d'entendre perquè sembla que són del tot irracionals, que no beneficien ningú, ni tan sols qui les comet. És el cas, com ara, d'aquelles situacions en què algú està disposat a què tothom al seu voltant (ell inclòs) perdi un bé objectiu, però potser parcial, si no pot obtenir el bé sencer que creu que li correspon. «Que s'enfonsi el món si jo no puc fer la meva!» Per desgràcia, hi ha molts casos d'aquesta mena, i les conseqüències poden ser esfereïdores per a milions de persones quan qui actua així té prou poder. Però a escala més petita també passa arreu, en la família, en la feina o en una comunitat de veïns. Ens pot semblar que en aquests casos es busca el mal per fer mal, i res més. Però sembla que no és així. Tothom busca sempre el bé ―allò que considera el bé―, tot i que de vegades per camins molt equivocats.
És habitual que qui comet injustícies escandaloses hagi patit abans alguna injustícia greu (o que ha viscut com a lesió greu) i que no hagi sabut integrar-la en la seva vida com una experiència més i una ocasió d'aprenentatge. Qui actua amb crueltat és perquè ha patit la crueltat sobre el seu cor o sobre la seva pell. Qui busca els diners o el poder sense límits creu que en la riquesa o el domini hi ha una garantia de benestar, de seguretat davant de les amenaces que veu en el món. Qui se sent molt desgraciat pot buscar el consol essent ocasió de desgràcia per a d'altres. Li pot semblar que així s'allibera de part del seu malestar, la qual cosa no és certa, però així ho pot viure si encara no ha conegut res millor.
La pretensió (impossible) de separar-nos de la Vida és ignorància. D'aquí vénen un munt de confusions, de temors i de disbarats. Allò que anomenem el mal és la conseqüència manifesta que en resulta. Els éssers humans podem estar malalts i podem viure en la ignorància, per això podem actuar de manera esgarrifosa, però no podem ser malvats perquè la nostra essència és en la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada