18 de febr. 2016

Tenir cura de la ment

Tothom entén que per a contribuir a mantenir saludable el cos hem d'ocupar-nos de la seva higiene, donar-li una alimentació sana, procurar que estigui actiu i deixar-lo descansar adequadament. Si bé aquestes pràctiques no garanteixen sempre la salut, oblidar-les ens encamina cap a les malalties i les disfuncions.

Entre nosaltres, qui té una cura semblant de la ment? Qui la manté neta, l'alimenta com cal, la fa treballar quan i com convé, i la fa reposar quan no és necessària? Qui la governa? El cas és que la tenim ben abandonada. Com si no calgués fer res per ella. Passen els anys però no madura, més aviat consolida unes dinàmiques instintives, molt primàries, que poques vegades són les més convenients. El resultat és una ment alhora rutinària i inestable, que no coneix altra disciplina que el seu caprici. Essent així, no és estrany que ens acabi produint tants i tants maldecaps. 

La meditació és la via per excel·lència per reconduir aquesta situació. Meditar obliga la ment a baixar de la trona des d'on actua amb un despotisme absolut. L'ensenya a ocupar-se d'allò que ens és profitós i a deixar estar tot allò altre que ens intoxica o ens fa perdre el temps i la vitalitat. Fa que es desenvolupi en ella l'atenció sostinguda en el present i la concentració sobre allò que li demanem. En darrer terme, la ment ha d'aprendre a servir amb diligència quan és requerida i a apartar-se quan esdevé una nosa, una intromissió.

Tota aquest canvi que es persegueix, és clar, ha d'enfrontar-se a les resistències diverses que la ment aixeca. Ella no accepta pas de bon grat la seva nova posició. Al contrari, s'hi oposa de valent de totes les formes possibles —i en aquí disposa de molts recursos— per tal de fer fracassar el nostre propòsit. Les dificultats, doncs, no ens faltaran. No obstant això, passi allò que passi, hem de trobar la manera de no rendir-nos ni desesperar-nos. Recordem que sempre hi és!

2 comentaris:

  1. Nuestra mente,capitana generala de un barco llamado cuerpo.Ella hará siempre lo posible por no dejarse doblegar.Por eso creo que meditar es difícil,requiere de perseverancia y esfuerzo.
    Sin embargo creo también que hay muchos momentos donde sin proponértelo o incluso sin darse situaciones propicias te das cuenta de que estás meditando.Quizás sea solo una sensación.
    Roger Walsh,psiquiatra y antropólogo,recomienda entre otras cosas, el ejercicio,la buena alimentación,el contacto con la naturaleza y como no,la meditación para conseguir un estado lo más parecido a la felicidad.
    Os lo recomiendo!.

    ResponElimina
  2. Al voltant de la meditació21 de febrer de 2016 a les 23:35

    Gràcies, Amaia, per la recomanació. Estic d'acord amb tu en què hi ha ocasions en les quals, sense haver-ho buscat conscientment, es pot entrar en una actitud meditativa. Per exemple, passejant en silenci enmig de la natura o contemplant el mar des de la costa. És allò que aquí anomenem meditació no formal.

    ResponElimina