8 de maig 2016

Anselm Grün

Busca l'energia interior
que es troba en el lliurar-te i no pas en l'ego.
Troba l'equilibri just
entre el lliurament i el teu jo,
entre satisfer les expectatives dels altres
i fixar els teus límits.
No sempre és fàcil.
Però buscar aquest equilibri és beneficiós.

Para atenció als teus sentiments
per tal que puguis trobar l'equilibri just.

Copsa dins teu
quins efectes et produeix el lliurar-te.
És bo que que et sentis viu en aquest lliurament.
Si et sents utilitzat,
si experimentes rancúnia,
és senyal que et cal revisar els teus límits.

És important que et sentis lliure.
Tal vegada el lliurament
s'ha convertit en un simple deure.
Aleshores ha passat a ser una obligació,
i tu has perdut el teu centre.

Tal vegada els límits que has establert
han esdevingut una necessitat.
Escolta el teu interior
i tracta de descobrir
quin efecte tenen en tu
els límits que has traçat.

Pregunta't
si aquests límits et regalen pau interior
o si fan que la teva vida es torni estèril.

Adona't en el fons de tu mateix
que allò important és que la teva vida flueixi.
Sempre que flueix i tu estàs en harmonia
amb tu mateix, pots confiar
d'haver trobat l'equilibri just
entre posar-te límits i lliurar-te.

Nota el teu interior i atura't a considerar
si beus de la font de l'Esperit de Déu,
o si beus del teu dipòsit de força i amor.

Sentiràs que
quan beus de la font divina,
ella flueix en tu
sense esgotar-te.
Perquè la font divina brolla per sempre.


(Encuentra tu equilibrio interior. Sal Terrae: Maliaño (Cantàbria), 2008.)

7 de maig 2016

Nivells de consciència

Tot referint-se a una persona, és habitual fer servir l'expressió "el seu nivell de consciència" o "com de desperta està", per indicar el punt en què es troba el seu desenvolupament espiritual. Naturalment, una valoració d'aquest desenvolupament en relació a una persona determinada l'hauria de dur a terme, si fos el cas, una altra persona que ja hagi avançat molt en aquest camí. Sigui com sigui, en el nivell més alt de consciència hi hauria la persona totalment alliberada (il·luminada, santa, plenament realitzada), i en el nivell més baix hi hauria la que s'identifica cegament amb les demandes del cos i les tendències més primàries de la ment. Un cos i una ment que els considera totalment sobirans, deslligats i independents de la resta d'éssers vius. En algun punt entremig ens hi trobem avui dia gran part dels éssers humans.

Com menys consciència hi ha en una persona, més temors, confusions i disbarats l'acompanyen; més patiment per a ella i per als qui s'hi relacionen. Ella mateixa crea l'infern en què viu i contribueix a què en el món apareguin part dels mals que hi podem trobar. Aquests mals no tenen vida pròpia, són els efectes de la manca de consciència, la qual es concreta en abusos, enganys, desitjos desbocats, o qualsevol altra manifestació pròpia d'un cor glaçat.

Per extensió, també podem referir-nos al nivell de consciència que sembla que predomina en un cert grup o en una societat. En aquest segon cas, podem fixar-nos en els valors, les actituds i els ideals que es manifesten en aquell col·lectiu. Tant en els individus com en els grups hi poden haver avenços i retrocessos en aquesta dimensió. No tot allò que és percebut com a expressió de la nostra naturalesa primordial queda sempre integrat de ple en la nostra existència. Malauradament, haver albirat la llum no ens assegura pas que ja mantindrem la bona direcció. Som ben capaços de girar-nos-hi d'esquena i tornar a les tenebres. Això és trist, però no serà fatal mentre no oblidem que la llum sempre hi és i ens espera.