Alliberar-nos és sinònim d'anar abandonant totes les defenses que hem aixecat. L'alliberament complet demana que oferim de grat la rendició absoluta, incondicional.
Abandonar les defenses significa comprendre i assumir que no hi ha res a defensar, perquè allò més valuós en mi ho és, precisament, perquè no pot ser alterat ni destruït. No és a l'abast de les fúries del món. Rendir-se no vol dir, doncs, lliurar-se a la desesperació. Això és bogeria. La rendició espiritual és la confiança completa i indestructible en allò diví que hi ha en mi i que mai no m'abandona.
Significa reconèixer que hi ha moltes ocasions en les quals no sé què em convé, o no sé com actuar adequadament. En aquestes ocasions, la rendició s'expressa demanant ajuda a la veu interior perquè decideixi, em guiï i m'inspiri. I, tot seguit, fent-li cas, sense deixar cap marge per als dubtes. Malgrat que no sàpiga ben bé com duré a terme allò que m'indica, malgrat que no pugui preveure'n les conseqüències. Confiar plenament que el desenllaç serà el millor possible; que quan convingui, el gest i la paraula sorgiran a través meu de forma clara i decidida.
Si encara es mantenen alçades algunes defenses és perquè encara hi ha resistències (temors). Elles indiquen que hi ha àmbits o elements de l'existència que continuen sota el control de l'ego i que, per tant, volen mantenir-se separats de la voluntat divina. Aquesta separació, aquest intent d'erigir una voluntat personal que es creu que sap més, impedeix que es consolidi qualsevol progrés cap a una pau i una llibertat plenes.
He experimentat i experimento sovint la por - temors, resistències - de les que parles Josep M. M'adono que la rendició de la qual ens parles és més senzilla del que sembla. Però cal valentia, perquè no sabem què passarà, potser semblarà estrany als altres. Ens enfronta a condicionaments, falses creences, posa en qüestió la imatge que tenim de nosaltres mateixos... . Això demana doncs, confiança i fe. Vol dir, que som conscients que les coses són sense la nostra intervenció, sense la intervenció del jo. Demana també humilitat.
ResponEliminaGràcies, David, per la teva experiència. Subscric tot allò que dius. Només hi puc afegir que, com tants altres avenços en aquest àmbit, aquest també sorgeix a mesura que es practica. Tret de casos excepcionals, sembla ser així. Cal un cert grau de confiança i de fe per començar a renunciar. Alhora, cada renúncia contribueix a augmentar la confiança i la fe. No és un cercle viciós. Tal com alguns ho han expressat, és un cercle virtuós.
Elimina