14 de set. 2016

Anthony de Mello

Vigilància

 "Hi ha cap cosa que pugui fer
per aconseguir la il·luminació?"

"Tan poca cosa com pots fer
perquè el sol surti al matí."

"Aleshores, per a què serveixen els exercicis espirituals
que em prescriviu?"

"Per a assegurar-te que no dorms
quan el sol comença a sortir."

                                                                ***

Transformació

A un deixeble que es planyia sempre dels altres,
digué el Mestre: "Si el que vols és pau,
cerca de canviar tu mateix, no l'altra gent.
És més fàcil protegir-se els peus amb sabatilles
que no pas encatifar tota la terra."

                                                                ***

Violència

El Mestre ensenyava sempre
que la culpabilitat ―tota culpabilitat―
és un sentiment pervers
que cal evitar com el mateix diable.

"Però, no hem d'odiar els nostres pecats?",
li digué un dia un deixeble.

"Quan et sents culpable,
no són els teus pecats allò que odies,
sinó tu mateix."

                                                                ***

 Moralitat

Els deixebles s'embrancaven sovint en discussions sobre el bé i el mal.
De vegades, la resposta esdevenia força evident.
Altres cops era difícil de copsar.

Quan el Mestre hi era present,
no prenia part en aquestes discussions.

Un dia li plantejaren aquesta pregunta:
"Està bé de matar algú que tracta de matar-me?
O està malament?"

Digué el Mestre: "I com podria saber-ho?"

Els deixebles, desconcertats, respongueren:
"Aleshores, com podrem discernir el bé del mal?"

Digué el Mestre: "Mentre sigueu vius,
moriu a vosaltres mateixos, sigueu totalment morts.
Llavors actueu com us plagui
i les vostres accions seran justes."

                                                                ***

Buidor

De vegades els nombrosos
i sorollosos visitants
trencaven el silenci del monestir.

Això trastornava els deixebles;
però no el Mestre, que estava tan content
amb el soroll com amb el silenci.

Als seus deixebles que protestaven,
els digué un dia el Mestre:
"El silenci no és l'absència de soroll,
sinó l'absència d'un mateix."

                                                                ***

Abandonament

"Quin és l'acte més sublim
que una persona pot fer?"

"Asseure's a meditar."

"No menarà això a la inacció?"

"És inacció."

"Aleshores, l'acció és inferior?"

"La inacció dóna vida les accions.
Sense inacció les accions resten mortes."


(Moments de saviesa. Editorial Claret: Barcelona, 1994.)

4 comentaris:

  1. benvolgut Josep Maria

    no he entès el conte "moralitat". tampoc en el conte "abandonament" la part final: sense la inacció les accions no servirien de res

    tu o algú altre del blog m'ho podríeu aclarir ?

    gràcies d'antuvi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació18 de setembre de 2016 a les 21:03

      Benvolgut Jin,

      poso aquí sota, breument, la meva interpretació d'aquests dos relats curts. A veure si et pot aclarir alguna cosa.

      Moralitat. Entenc que la dificultat es troba, bàsicament, en la resposta del mestre en el darrer paràgraf. Aquest "moriu a vosaltres mateixos" correspon a desempallegar-se de la tirania del jo petit (l'ego, l'hem anomenat sovint). Quan aquest domini s'ensorra aleshores es pot expressar el jo profund, que no és altra cosa que la nostra naturalesa primordial (la Font). I sempre que ella es manifesta en una persona, des de fora qualifiquem de justes (bones, nobles, correctes,, exemplars...) les accions que aquella persona du a terme.

      Abandonament. La inacció, aquí, no correspon a un simple no fer res. Com bé saps, la meditació no equival pas a això. La inacció encaixa més amb la idea de fluir amb les situacions en què estem implicats, tal com es presenten. Això significa que, en lloc de començar per jutjar-les (des del jo petit, que és qui jutja!), podem començar per acceptar-les (la qual cosa no és pas sinònim d'aprovar-les incondicionalment) i recordar sempre, abans d'actuar, que tothom és digne de ser tractat amb amor i compassió, faci allò que faci i digui allò que digui. La naturalesa primordial és única, i la mateixa en tothom. Altra cosa és la consciència que en té cadascú.
      Quan això no és tingut en compte l'acció no sorgeix de la Vida, per això diuen que està morta.

      Elimina
    2. moltes gràcies pels aclariments
      (abans havia posat les gràcies en una entrada diferent. rectifico tot i que no és un error greu)

      Elimina
    3. Al voltant de la meditació6 d’octubre de 2016 a les 11:48

      Gràcies a tu, Jin. Ja havia entès aquesta confusió irrellevant.

      Elimina