10 de nov. 2016

Thomas Merton

No existim tan sols per a nosaltres mateixos. És només quan estem completament convençuts d'aquest fet, que ens podem començar a estimar adequadament i, d'aquesta manera, estimar també així els altres. Què vull dir amb "estimar-nos adequadament"? Significa, primer de tot, desitjar el viure, acceptar la vida com un gran obsequi, un gran bé, no per allò que ens dóna, sinó perquè ens capacita per a donar als altres [...]

                                                               ***

El nivell més profund de comunicació no és comunicació, és comunió. En ell no hi ha paraules. Es troba més enllà de les paraules, més enllà de la parla, i més enllà dels conceptes. No és pas que hi descobrim una nova unitat. Hi descobrim una unitat més antiga. Estimats germans, ja som u. Però imaginem que no ho som. I allò que hem de recuperar és la nostra unitat original. Hem d'arribar a ser allò que ja som.

                                                               ***

N'hi ha molts que no estimen la solitud en què es troben, perquè és una solitud sense recolliment. És només un aïllament que no els pot adreçar cap a ells mateixos. Es troben aïllats perquè en la seva solitud estan separats de Déu i dels altres homes, i fins i tot d'ells mateixos. Són com ànimes que, fugint de l'infern, han arribat per equivocació al Cel. En allà descobreixen que, per a elles, el Cel pot resultar més infernal que l'infern mateix.

                                                               ***

No assumeixis precipitadament que el teu enemic és un salvatge, només perquè és el teu enemic. Potser és el teu enemic perquè ell pensa que tu ets un salvatge. O potser et té por perquè sent que tu tens por d'ell. I potser si cregués que ets capaç d'estimar-lo deixaria de ser el teu enemic.

                                                               ***

Aquell qui intenta actuar i dur a terme coses per als altres, i per al món, sense haver aprofundit abans en la comprensió d'ell mateix, en la llibertat, la integritat i la capacitat d'estimar, no tindrà res per oferir als altres. No els comunicarà res que no sigui el contagi de les seves obsessions, la seva agressivitat, les seves fantasies i ambicions personals, la seva doctrina en forma d'idees i prejudicis.

                                                               ***

Has d'estar ben disposat, si cal, a esdevenir algú que destorba i, per tant, indesitjat, algú que és rebutjat perquè qüestiona el somni compartit per aquells que dormen. Però vés molt amb compte de no fer-ho per tal de posar-te al servei d'un altre somni menys general, el qual t'apareix com si fos real pel fet que és més exclusiu.


(Textos adaptats de Seeds. Shambhala Publications: Boston, 2002. Una selecció de fragments de Thomas Merton elaborada per Robert Inchausti.)

2 comentaris:

  1. Aqui una bonica frase de Thomas Merton, que inspira:

    " L'atmeller floreix en silenci". T.Merton.

    Gràcies per totes aquestes entrades. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació13 de gener de 2017 a les 9:10

      Moltes gràcies, Raquel, per les paraules de Merton.

      M'han fet adonar de com ens ajuden els arbres, en silenci, sense demanar res a canvi. Renoven l'oxigen, ofereixen fruits, refresquen l'aire, donen refugi als ocells, les abelles i els esquirols, frenen l'erosió del sòl, aporten pau i bellesa... Que poc que els ho agraïm, i quantes coses bones en podem aprendre d'ells!

      Elimina