No existim tan sols per a nosaltres mateixos. És només quan estem completament convençuts d'aquest fet, que ens podem començar a estimar adequadament i, d'aquesta manera, estimar també així els altres. Què vull dir amb "estimar-nos adequadament"? Significa, primer de tot, desitjar el viure, acceptar la vida com un gran obsequi, un gran bé, no per allò que ens dóna sinó perquè ens capacita per a donar als altres [...]
***
El nivell més profund de comunicació no és comunicació, és comunió. En ell no hi ha paraules. Es troba més enllà de les paraules, més enllà de la parla, i més enllà dels conceptes. No és pas que hi descobrim una nova unitat. Hi descobrim una unitat més antiga. Estimats germans, ja som u. Però imaginem que no ho som. I allò que hem de recuperar és la nostra unitat original. Hem d'arribar a ser allò que ja som.
***
El nivell més profund de comunicació no és comunicació, és comunió. En ell no hi ha paraules. Es troba més enllà de les paraules, més enllà de la parla, i més enllà dels conceptes. No és pas que hi descobrim una nova unitat. Hi descobrim una unitat més antiga. Estimats germans, ja som u. Però imaginem que no ho som. I allò que hem de recuperar és la nostra unitat original. Hem d'arribar a ser allò que ja som.
***
N'hi ha molts que no estimen la solitud en què es troben, perquè és una solitud sense recolliment. És només un aïllament que no els pot adreçar cap a ells mateixos. Es troben aïllats perquè en la seva solitud estan separats de Déu i dels altres homes, i fins i tot d'ells mateixos. Són com ànimes que, fugint de l'infern, han arribat per equivocació al Cel. En allà descobreixen que, per a elles, el Cel pot resultar més infernal que l'infern mateix.
***
No assumeixis precipitadament que el teu enemic és un salvatge, només perquè és el teu
enemic. Potser és el teu enemic perquè ell pensa que tu ets un
salvatge. O potser et té por perquè sent que tu tens por d'ell. I potser
si cregués que ets capaç d'estimar-lo deixaria de ser el teu enemic.
***
Aquell
qui intenta actuar i dur a terme coses per als altres, i per al món,
sense haver aprofundit abans en la comprensió d'ell mateix, en la
llibertat, la integritat i la capacitat d'estimar, no tindrà res per
oferir als altres. No els comunicarà res que no sigui el contagi de les
seves obsessions, la seva agressivitat, les seves fantasies i ambicions
personals, la seva doctrina en forma d'idees i prejudicis.
***
Has
d'estar ben disposat, si cal, a esdevenir algú que destorba i, per tant,
indesitjat, algú que és rebutjat perquè qüestiona el somni compartit per aquells que dormen. Però vés molt amb compte de no fer-ho per tal de
posar-te al servei d'un altre somni menys general, el qual t'apareix com
si fos real pel fet que és més exclusiu.
(Textos adaptats de Seeds. Shambhala Publications: Boston, 2002. Una selecció de fragments de Thomas Merton elaborada per Robert Inchausti.)
Aqui una bonica frase de Thomas Merton, que inspira:
ResponElimina" L'atmeller floreix en silenci". T.Merton.
Gràcies per totes aquestes entrades. Una abraçada!
Moltes gràcies, Raquel, per les paraules de Merton.
EliminaM'han fet adonar de com ens ajuden els arbres, en silenci, sense demanar res a canvi. Renoven l'oxigen, ofereixen fruits, refresquen l'aire, donen refugi als ocells, les abelles i els esquirols, frenen l'erosió del sòl, aporten pau i bellesa... Que poc que els ho agraïm, i quantes coses bones en podem aprendre d'ells!