9 de des. 2016

L'instant en què...

L'instant en què una fulla groguenca, seca,
aquesta que recullo,
abandona la branca del freixe i cau.

El sol i jo, cara a cara, contemplem el seu vol.

A terra, moltes altres s'han separat
abans que ella.
Aplegades en silenci, es fan companyia,
potser sense saber-ho.

2 comentaris:

  1. He gaudit d'algun d'aquests moments!

    De sobte, amb el reflex del sol a la cara, petites partícules dansaires em mostren el moviment de l'Univers. Hi ha color i gairebé sento la música, i comprenc que és la vida.

    Gràcies per compartir aquests moments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació24 de desembre del 2016, a les 10:52

      Gràcies, anònim.

      El meu propòsit era recordar que aquests no són, de fet, instants especials. No hi ha instants ordinaris. Que ens ho semblin, o no, només depèn de nosaltres, de la nostra actitud.

      Elimina