L'instant en què una fulla groguenca, seca,
aquesta que recullo,
abandona la branca del freixe i cau.
El sol i jo, cara a cara, contemplem el seu vol.
A terra, moltes altres s'han separat
abans que ella.
Aplegades en silenci, es fan companyia,
potser sense saber-ho.
He gaudit d'algun d'aquests moments!
ResponEliminaDe sobte, amb el reflex del sol a la cara, petites partícules dansaires em mostren el moviment de l'Univers. Hi ha color i gairebé sento la música, i comprenc que és la vida.
Gràcies per compartir aquests moments.
Gràcies, anònim.
EliminaEl meu propòsit era recordar que aquests no són, de fet, instants especials. No hi ha instants ordinaris. Que ens ho semblin, o no, només depèn de nosaltres, de la nostra actitud.