23 de nov. 2016

Thich Nhat Hanh

La major part del temps el nostre cap està tan ple de pensaments que no tenim espai per escoltar-nos nosaltres mateixos ni a cap altra persona. [...]

Quan parlem, diem allò que creiem que és correcte, però a vegades l'altra persona no ho capta per la nostra manera d'expressar-ho. El resultat és  que les paraules no produeixen l'efecte desitjat d'aclarir la situació i fomentar l'entesa mútua. Quan parlem compassivament, basant-nos en l'amor i en el coneixement que tots els éssers estem interconnectats, es pot dir que les nostres paraules són correctes.

Quan responem tot seguit a algú, normalment ho fem amb la mateixa inèrcia de sempre, o bé moguts per les emocions. Quan sentim la seva pregunta, o la seva observació, no ens prenem un cert temps per escoltar aquella persona profundament i observar plenament allò que ha compartit amb nosaltres; simplement li tornem la pilota mentre deixem anar la primera cosa que ens passa pel cap. I això no ajuda gens. [...] 

La propera vegada que algú et faci una pregunta no li responguis automàticament. Has de practicar l'habilitat d'escoltar de debò, deixant que les paraules penetrin en tu. Però, sobretot, no oblidis que si no t'escoltes tu mateix profundament, no podràs escoltar profundament els altres. [...]

Si obres l'espai que hi ha en tu descobriràs que la gent, fins i tot algú que potser t'ha estat evitant (la teva filla adolescent, la teva parella amb qui t'has barallat, el teu pare), se t'acostarà i voldrà estar amb tu. No has de fer res, ni intentar ensenyar-li res, ni tan sols has de dir cap paraula. Si dus a terme la pràctica de crear espai i quietud dintre teu, els altres es sentiran atrets per la teva espaiositat.

Aquesta és la virtut de la no acció. Deixes de pensar, portes la ment de tornada cap al cos i et mantens present del tot. La no acció és molt important. No és el mateix que la passivitat o la inèrcia, sinó que és un estat d'obertura dinàmic i creatiu. Només t'has de seure, amb una gran atenció, amb una gran calma, i quan algú s'assegui a prop teu, a l'instant es sentirà molt a gust. Encara que no hagis "fet" res per ajudar-lo, rebrà molt de tu.


(Textos adaptats de Silencio. El poder de la quietud en un mundo ruidoso. Urano: Barcelona, 2016.)

10 de nov. 2016

Thomas Merton

No existim tan sols per a nosaltres mateixos. És només quan estem completament convençuts d'aquest fet, que ens podem començar a estimar adequadament i, d'aquesta manera, estimar també així els altres. Què vull dir amb "estimar-nos adequadament"? Significa, primer de tot, desitjar el viure, acceptar la vida com un gran obsequi, un gran bé, no per allò que ens dóna, sinó perquè ens capacita per a donar als altres [...]

                                                               ***

El nivell més profund de comunicació no és comunicació, és comunió. En ell no hi ha paraules. Es troba més enllà de les paraules, més enllà de la parla, i més enllà dels conceptes. No és pas que hi descobrim una nova unitat. Hi descobrim una unitat més antiga. Estimats germans, ja som u. Però imaginem que no ho som. I allò que hem de recuperar és la nostra unitat original. Hem d'arribar a ser allò que ja som.

                                                               ***

N'hi ha molts que no estimen la solitud en què es troben, perquè és una solitud sense recolliment. És només un aïllament que no els pot adreçar cap a ells mateixos. Es troben aïllats perquè en la seva solitud estan separats de Déu i dels altres homes, i fins i tot d'ells mateixos. Són com ànimes que, fugint de l'infern, han arribat per equivocació al Cel. En allà descobreixen que, per a elles, el Cel pot resultar més infernal que l'infern mateix.

                                                               ***

No assumeixis precipitadament que el teu enemic és un salvatge, només perquè és el teu enemic. Potser és el teu enemic perquè ell pensa que tu ets un salvatge. O potser et té por perquè sent que tu tens por d'ell. I potser si cregués que ets capaç d'estimar-lo deixaria de ser el teu enemic.

                                                               ***

Aquell qui intenta actuar i dur a terme coses per als altres, i per al món, sense haver aprofundit abans en la comprensió d'ell mateix, en la llibertat, la integritat i la capacitat d'estimar, no tindrà res per oferir als altres. No els comunicarà res que no sigui el contagi de les seves obsessions, la seva agressivitat, les seves fantasies i ambicions personals, la seva doctrina en forma d'idees i prejudicis.

                                                               ***

Has d'estar ben disposat, si cal, a esdevenir algú que destorba i, per tant, indesitjat, algú que és rebutjat perquè qüestiona el somni compartit per aquells que dormen. Però vés molt amb compte de no fer-ho per tal de posar-te al servei d'un altre somni menys general, el qual t'apareix com si fos real pel fet que és més exclusiu.


(Textos adaptats de Seeds. Shambhala Publications: Boston, 2002. Una selecció de fragments de Thomas Merton elaborada per Robert Inchausti.)