22 de gen. 2017

Nukunu Larsen (I)

Tu demanes si hi ha un camí. Allò que desitges arribarà. El teu deler per trobar allò real t'hi portarà. Posa't de ple a buscar-ho, i succeirà. Però mai no es pot predir quan esdevindrà. No es pot convertir en un procés.

                                                                  ***

El despertar és una discontinuïtat causada per quelcom que no podem controlar, quelcom que es troba més enllà de la nostra capacitat. Sorgeix en nosaltres quan l'anhel que ens mou no té límits. Quan ja estem decidits a no reservar-nos res. Rendició, és una altra manera de dir-ho.

                                                                  ***

Sentim moltes persones religioses parlar sobre la importància d'esdevenir amorosos, benevolents, compassius... com si això fos possible, com si això es pogués assolir mentre estem en l'estat dual. És cert que aquestes actituds sorgeixen com una conseqüència del despertar. Tanmateix, mentre encara som en la dualitat, en la ment, el cultiu de totes aquestes qualitats no ens farà despertar del somni. Perquè aquestes qualitats no existeixen sense les qualitats oposades.

La cosa bona, quan cultivem l'amor, la bondat i la compassió, és que es minimitza l'ego, disminueix la separació i, així, resulta més fàcil veure-hi a través. No dic pas que no s'hagin de cultivar totes aquestes qualitats. Només dic que no són el final. I que si ens escoltem gaire les belles paraules d'aquestes persones religioses podem distreure'ns de l'objectiu, i arribar a creure que es tracta només d'això. Resulta que no es tracta d'això. Es tracta de despertar. L'estimació, com a estat, no és l'arribada. Estimar és un camí i, certament, un camí poderós.

                                                                  ***

Per tal d'arribar a conèixer-se un mateix és un requeriment indispensable ser capaç de reposar tranquil quan no hi ha cap altra companyia.

                                                                  ***

No puc pas imaginar que hi hagi una resposta fixa a com o quan retrobarem la divinitat, però ens cal creure fermament que en som mereixedors! Hem de superar la distància creada pels dubtes. Hem de trobar la manera de desempallegar-nos de la idea que aquest petit jo és tan important, dels judicis i de les habituds. Hem de gosar acollir allò inesperat, allò incontrolable.


(Fragments adaptats de The True Rebellion. Nukunu Publishing: Dinamarca, 2000.)

3 comentaris:

  1. No voldria semblar ignorant, tot i que potser ho soc una mica.
    Quan llegeixo això del despertar i la divinitat em venen al cap les religions i tots els problemes que tenim per viure, d'acord a la lectura que cadascú fa d'elles.
    Tinc la impressió que moltes persones no en saben res del despertar, ni de les projeccions (o miralls). Com podem conviure persones amb "mirades" tant diferents. A vegades em confonc. Em pots orientar una mica?

    Gràcies,

    Pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació29 de gener del 2017, a les 11:53

      Moltes gràcies, Pau, per compartir les teves inquietuds.

      En primer lloc, et proposo que no tinguis por de les teves possibles incerteses. Més aviat hem de témer les seguretats inqüestionables.

      La teva pregunta és molt extensa, religions, divinitat, despertar, problemes (personals o globals), projeccions. Si pots concretar una mica més algun punt, aleshores potser podré dir-ne alguna cosa significativa. Per ara, responc breument la teva pregunta sobre com poden conviure mirades tan diferents.

      Les diferències culturals, efectivament, poden ser molt grans, perquè les tradicions i les circumstàncies són molt diverses. Això, no només ho hem d'acceptar plenament sinó que és una riquesa de la humanitat. Tanmateix, quan entrem a explorar-nos personalment, d'una forma sincera i seriosa, finalment arribem a descobrir necessitats bàsiques i elements de fons que són compartits arreu, que poden formar una base comuna a partir de la qual poder dialogar i construir aquesta convivència. Entenc que la diversitat dels noms i les formes no ens ha de confondre, ni s'ha de convertir en una dificultat insalvable.

      Elimina
  2. Moltes gràcies.

    Em sembla que em cal dedicar-me una mica més a llegir les entrades primeres. Mica a mica aniré entenent.

    Moltes gràcies.

    ResponElimina