12 de febr. 2017

Narain Ishaya

Sona estrany, quan es sent per primer cop, que la ignorància és escollida moment a moment. Ha esdevingut tant la nostra experiència, que ens sembla l'estat natural. No ho és pas. És tan sols un hàbit, i amb perseverança tot hàbit pot ser abandonat.

                                                                 ***

Estem constantment experimentant-nos nosaltres mateixos en relació a la quantitat i, especialment, la qualitat, dels nostres pensaments i les nostres emocions. [...] Aprèn a descobrir el context, serè i sense forma, de cada experiència; l'espai del qual sorgeixen totes les experiències. Permet que la ment faci com vulgui i vés més enllà d'ella, cap a la presència silenciosa que n'és testimoni.

                                                                 ***

Vigila la ment i adona't de quan estàs reforçant i solidificant una posició. Quan més temps fa que mantens una determinada posició sobre algú o alguna cosa, menys validesa tenen els teus pensaments sobre ella. Perquè la teva ment canvia i manipula les teves perspectives per tal que et confirmin la posició que vas adoptar.

                                                                 ***

És perquè creiem que som autors dels nostres pensaments, que després donem per bo el seu contingut, i escoltem allò que diuen com si fos una veritat indubtable.

                                                                 ***

El gran mantra per a alliberar-te de la ment que no para de fer comentaris és aquest: "I què?". Sigui quin sigui el comentari de la veu insidiosa, respon-li, "I què?".

                                                                 ***

Mentre creguis que els pensaments en el teu cap tenen el poder d'impedir-te experimentar la pau, ho faran. Descobreix qui ets i, després, ocupa't de la ment, si encara et cal. No caiguis a la trampa de creure que els pensaments et poden mantenir allunyat de la pau. No poden.


(Adaptat de Chit Happens. A Guide to Discovering Divinity. Balboa Press: Bloomington IN, 2012.)

2 comentaris:

  1. Gràcies, Josep M.
    Sempre em semblen textos inspiradors, aquests, però depèn del moment a un li poden resultar també molt durs; segurament pel "cop" tan fort que ens dóna quan estem lluny del camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació13 de febrer de 2017 a les 18:20

      Gràcies, Iván, per aquesta aportació.

      Dues coses hi voldria incorporar. En primer lloc, comparteixo la teva percepció de la "duresa" que podem trobar, a vegades, en certes observacions o indicacions que ens adrecen els/les mestres. Tanmateix, allò que els motiva és sempre, sempre, la compassió. El desig de fer-nos obrir els ulls al més aviat possible. En aquest sentit, doncs, pot ser que rebem un "cop fort", però un que és molt d'agrair.

      En segon lloc, insistir una altra vegada en la conveniència de no donar per segur que estem molt lluny d'aquest despertar. El cas és que no ho sabem on som. En canvi, el fet d'estar presents en un bloc d'aquesta mena, ja indica clarament que ens trobem de ple en l'exploració del camí, de nosaltres mateixos.

      Elimina