La veritat tan sols pot començar on acaben les paraules, que és el mateix que dir, on acaben els pensaments. És només en aquesta quietud fecunda on es dissoldran totes les lluites.
Les expressions lingüístiques sempre resulten insuficients, enganyoses i incompletes. Per la seva naturalesa, el significat de cada paraula en crida d'altres que també han de ser interpretades, en un remolí que creix sense aturador. És per això que ni la pau ni la veritat no es poden aconseguir com a resultat d'uns pensaments, a través d'unes paraules. La música, en no estar sotmesa a aquest inconvenient, pot apropar-s'hi més, perquè ella mateixa és més propera al silenci.
Tanmateix, no podem evitar de referir-nos amb mots a allò que és innominable. Malgrat que aquests mots no aniran més enllà d'un crit d'alerta, d'una sacsejada que vol orientar-nos cap al silenci. Com una bengala quan és negra nit.