La veritat tan sols pot començar on acaben les paraules, que és el mateix que dir, on acaben els pensaments. És només en aquesta quietud fecunda on es dissoldran totes les lluites.
Les expressions lingüístiques sempre resulten insuficients, enganyoses i incompletes. Per la seva naturalesa, el significat de cada paraula en crida d'altres que també han de ser interpretades, en un remolí que creix sense aturador. És per això que ni la pau ni la veritat no es poden aconseguir com a resultat d'uns pensaments, a través d'unes paraules. La música, en no estar sotmesa a aquest inconvenient, pot apropar-s'hi més, perquè ella mateixa és més propera al silenci.
Tanmateix, no podem evitar de referir-nos amb mots a allò que és innominable. Malgrat que aquests mots no aniran més enllà d'un crit d'alerta, d'una sacsejada que vol orientar-nos cap al silenci. Com una bengala quan és negra nit.
gràcies josep maria!
ResponEliminai malgrat tot les paraules són poderosíssimes
si algú em preguntés: quant bé poden fer les paraules?... jo diria : fixa't quan mal han fet
Gràcies, Jin, per l'apunt.
EliminaBen cert, les paraules no només diuen coses, també fan coses. Per això és tan important vigilar amb quines paraules s'entreté la ment.
Si quieres que te conozca,háblame.
ResponEliminaDebería ser de obligado cumplimiento estar en silencio de vez en cuando.
Gràcies, Amaia, per l'aportació.
EliminaSí, sembla una bona idea. Potser així podríem retornar el sentit i la força a tantes paraules que ja no ens diuen res, de tant com les hem malgastades.