Bona part de les molt diverses pràctiques que podem dur a terme per tal de no abandonar la presència primordial, poden ser vistes com una rectificació constant. Un moviment de tornada que ens porta de l'haver-nos perdut cap al retrobar-nos. En certs casos, també podem dir que constitueixen una estratègia d'oposició al perill, sempre a l'aguait, d'allunyar-nos d'aquesta presència.
Entenem que hi ha dos plans d'existència contraposats en els quals ens podem situar. Un primer pla fonamental que mai no ens abandona, interior, serè i silenciós, on reconeixem que som conscients, que existim, que som vida. Res més que això. Hi ha també un segon pla que sempre canvia, circumstancial, exterior i agitat, en què experimentem tota mena de percepcions, pensaments, sentiments i emocions.
Entenem que hi ha dos plans d'existència contraposats en els quals ens podem situar. Un primer pla fonamental que mai no ens abandona, interior, serè i silenciós, on reconeixem que som conscients, que existim, que som vida. Res més que això. Hi ha també un segon pla que sempre canvia, circumstancial, exterior i agitat, en què experimentem tota mena de percepcions, pensaments, sentiments i emocions.
Els
dos plans són necessaris i, en la nostra existència humana, compatibles. No obstant això, és fonamental adonar-nos que són heterogenis, que tenen una naturalesa ben
diferent. Un cop formulada aquesta distinció conceptual, la proposta és mantenir-nos tant de temps com ens sigui possible
en el primer pla, i viure-ho tot des d'allà. Com si fos un balcó des del qual podem observar tot allò que es manifesta en el segon pla. Un segon pla en el qual, no ho oblidem, també hi actuem com a éssers humans. Sempre que, captivats pels fenòmens, ens adonem que hem caigut al segon pla, retornem al principal. És una feina quotidiana, repetitiva, de descoberta i rectificació. Tanmateix, mentre no hàgim aconseguit estabilitzar-nos en l'ésser, no hi ha alternativa. Ens cal confiar, sense reserves, en la pràctica i en la Gràcia.
Al capdavall, aquesta reorientació continuada de l'atenció no demana pas gaire esforç, és només un moviment subtil que queda ben recompensat, perquè cada vegada que tornem a casa ens hi trobem a gust. Reconeixem la presència que ens omple, recuperem allò que és plenament en si mateix.