30 d’oct. 2017

Perdre's i retrobar-se

Bona part de les molt diverses pràctiques que podem dur a terme per tal de no abandonar la presència primordial, poden ser vistes com una rectificació constant. Un moviment de tornada que ens porta de l'haver-nos perdut cap al retrobar-nos. En certs casos, també podem dir que constitueixen una estratègia d'oposició al perill, sempre a l'aguait, d'allunyar-nos d'aquesta presència.

Entenem que hi ha dos plans d'existència contraposats en els quals ens podem situar. Un primer pla fonamental que mai no ens abandona, interior, serè i silenciós, on reconeixem que som conscients, que existim, que som vida. Res més que això. Hi ha també un segon pla que sempre canvia, circumstancial, exterior i agitat, en què experimentem tota mena de percepcions, pensaments, sentiments i emocions.

Els dos plans són necessaris i, en la nostra existència humana, compatibles. No obstant això, és fonamental adonar-nos que són heterogenis, que tenen una naturalesa ben diferent. Un cop formulada aquesta distinció conceptual, la proposta és mantenir-nos tant de temps com ens sigui possible en el primer pla, i viure-ho tot des d'allà. Com si fos un balcó des del qual podem observar tot allò que es manifesta en el segon pla. Un segon pla en el qual, no ho oblidem, també hi actuem com a éssers humans. Sempre que, captivats pels fenòmens, ens adonem que hem caigut al segon pla, retornem al principal. És una feina quotidiana, repetitiva, de descoberta i rectificació. Tanmateix, mentre no hàgim aconseguit estabilitzar-nos en l'ésser, no hi ha alternativa. Ens cal confiar, sense reserves, en la pràctica i en la Gràcia.

Al capdavall, aquesta reorientació continuada de l'atenció no demana pas gaire esforç, és només un moviment subtil que queda ben recompensat, perquè cada vegada que tornem a casa ens hi trobem a gust. Reconeixem la presència que ens omple, recuperem allò que és plenament en si mateix.

2 d’oct. 2017

Neem Karoli Baba

"Si romans lliure d'aferraments viuràs de manera senzilla en un entorn senzill."

"És preferible veure Déu arreu que no pas intentar concebre'l."

"Neteja el mirall del teu cor i podràs contemplar el Senyor."

"Fins i tot quan una persona et fa mal, estima-la. El càstig més terrible és fer algú fora del teu cor. Si exclous algú del teu amor, no podràs arribar on vols arribar."

"La mateixa sang flueix en tots nosaltres, els braços, les cames, el cor, tots són iguals. No estableixis diferències, considera tothom de la mateixa manera. Mentre vegis diferències no trobaràs Déu."

"Accepta tothom i descobreix la presència de Déu en cadascú. A un sant no li cal res més."

(Adaptat de Ram Dass, Miracle of Love. Stories about Neem Karoli Baba. Sri Kainchi Hanuman Mandir & Ashram: Kainchi, Índia, 1995.)